Volta el món

Aquest cap de setmana em disfressaré. De legionari romà i de druida celta. I faré una poció màgica i somriuré. I saltaré la muralla i aparcaré la son. Enmig dels boscos buscaré meigas i brindaré amb la possibilitat d'aconseguir una nova màscara per a la meva col·lecció. Escoltaré històries antigues que parlen d'escultors i de pedres, de serps i de marees. Buscaré una foguera, faré les libacions pertinents i purificaré la meva ànima. I travessaré núvols per abraçar la il·lusió de saber que m'esperen noves certeses i noves ensopegades.

Presons

El temps pot ser una presó. Els segons que s'allarguen, els minuts que desapareixen. El temps pot ser una presó. I un manicomi.
Les paraules poden ser una presó. El llenguatge, el to, la veu, les explicacions i els silencis. El silenci també pot ser una presó.
El passat pot ser una presó. Una condemna que no deixa avançar, uns ulls que no se saben obrir. El passat pot ser una presó. El present també.
Els desigs poden ser una presó. Una ceguera quotidiana, un neguit que clama frustrat. Les il·lusions perdudes també són una presó.
Els mapes poden dur-nos a la presó. Un itinerari mal dibuixat, un refugi que no existeix. Els plànols poden ser una presó.
Els dubtes poden ser una presó. Tanquen la porta a les possibilitats que encara no han passat de llarg. Els dubtes són una presó. Les pors també.
La imatge pot ser una presó. Un reflex, un angle, una desproporció. Una imatge pot ser una mentida. I una presó.

Canvis

Canvio:
Paraules perdudes per carícies silencioses. Brindis incerts per somriures còmplices. Casualitats sense ànim de lucre per trobades sense excuses. El meu coixí per la teva pell. Hores d'insomni per instants eterns. Dubtes volàtils per un ball que no s'acabi. Les teves pors per les meves abraçades. La Cucafera pel senyor Cordills. El Sol solet pel Plou i fa sol. La comprensió per la imaginació. La ressaca pel record del que hagués pogut ser.

Distàncies

Hi ha paraules que no tenen veu. Tonalitats buides que no saben riure. Ni plorar.
Hi ha silencis sense ànima i mirades que s'espanten darrere del mirall.
Hi ha distàncies que s'escurcen o s'allarguen en funció de la complicitat de la teva mirada.
I hi ha errors. Errors vestits de retrets i de rendicions. Però l'únic error veritable, al que de debò hem de témer, és a la por d'equivocar-nos.

We don't need

No calen les presses ni les empentes, la incomunicació ni el despreci, la seriositat ni la formalitat. No ens fa cap falta negar el somriure, la por a l'abraçada, evitar que s'acaronin il·lusions. No hi ha cap necessitat de seguir les convencions, d'anar pel camí marcat, de mentir per sobreviure. No val no creure en els somnis ni en els contes.

La vida vista des dels 39

He tornat a vèncer. Ha estat una lluita difícil. Acarnissada. Dura. Però els dolents han estat derrotats. Exterminats. Eliminats. Han intentat aprofitar que els cavallers encarregats de defensar el castell estaven de permís i han atacat sense pietat. I han causat un bon ensurt. La vida, des dels 39 (graus) es veu diferent. Deliris (de grandesa), marejos, i una sensació d'estar passejant enmig de l'àrtic i ballar tangos amb els esquimals i els óssos polars van ser els primers símptomes que alguna cosa estranya passava. Per sort, els defensors del bé s'han pogut reorganitzar, i després d'una llarga i penosa guerra de trinxeres primer, i de guerrilles després, han aconseguit que l'enemic abaixi les espases i accepti una rendició honorable. Seran desterrats i declarats gèrmens no grats. Si els veieu rondar pels vostres reialmes, aixequeu el pont i negueu-los el visat d'entrada. Excepte en el cas que vulgueu ballar un tango amb un ós polar.

Roturas

Rompo una lanza a favor de la incertidumbre. Me niego a creer en esa farsa llamada estabilidad, y me delcaro acérrimo enemigo de la rutina. Prefiero soñar en la posibilidad antes que en el éxito, en el intento antes que en el desenlace. El pasado no es el inevitable destino de mi mañana, y espero que el aullido del tiempo apenas me rasguñe y no me hiera el alma. Veneraré de nuevo a la Diosa de la Duda y temblaré otra vez antes de abrazarte. Pero por si acaso, encenderé una vela a Santa Esperanza.

Transfusions

Cada cert temps se m'escapa una part de l'ànima a través d'una agulla. Juntament amb les plaquetes i el plasma, penso si no marxarà també algun dels meus somnis. El metge em diu que els globuls blancs es recuperen en dotze hores, les plaquetes en tres dies i els globuls vermells en dos mesos. Però no m'ha dit quan de temps es tarda en recuperar les il·lusions perdudes. Així que si algú les troba, perdudes enmig de dubtes i casualitats, que sàpiga que són contagioses i que tenen certa tendència a provocar insomni i deliris diversos. Com per exemple, creure que val la pena abraçar i somriure, malgrat tot.

Dame una B

Babel, bany, bicicleta, becaina, balcó, barba, bolígraf, brúixola, beixamel, bogeria, brontosaure, bagatge, boirina, bergantí, bestiola, barranc, bengala, botànic, balneari, braves, berbena, bingo, bufó, bruixot, batiskafo, blog, barca, bombolla, butxaca, bacteri, boletaire, biquini, boreal, batec, bromatòleg, balanç, bugaderia, banjo, barnús, beduí, badall, barri, bellugeix, baixada, ball, bard, bohemi, banal, brasa, buf, bar, burrocràcia, brie, batut, baobab, barbàrie, barret, bassal, baül, berenar, bes, bibliòfil, birreta, brindis, bussejar, baldufa.

Quina és la vostra B?

(aquest post és la contínuació d'aquest altre)

El far de les oportunitats

El far de les oportunitats s'ha encès de nou. El coet que va en direcció a Saturn ha iniciat el compte enrere. Saramago m'ensenya que, en aquest món de covards, cal ser valents i salpar per buscar l'Illa Desconeguda. Al llarg del viatge potser trobaré tempestes i foscor, i qui sap si em marejaré. Des de dalt del temple del sol, hauré de sacrificar el cor i oferir-lo a deus inclements per a que els auguris em siguin favorables. Equilibrar la balança, llançar la moneda, baixar a l'estació buida, escoltar el silenci de l'error, valdrà la pena?

El tigre de Bengala

Un tigre de Bengala em visita sovint i fa un triple salt mortal abans de dedicar-me un somriure ple de complicitat. M'explica històries de terres llunyanes i de les feres terribles a les que s'enfronta. Jo sé que el meu tigre de Bengala no ha matat mai cap mosca, però deixo que escenifiqui com derrota al terrible cocodril de les dents llargues i a l'estruç de dos caps que mai no sap on va. El meu tigre de Bengala sempre em convida a sopar quan torna d'un dels seus viatges, i junts cuinem plats que no tenen nom i tastem gustos que encara no s'han descobert. No té passaport ni li fa cap falta. Va on vol, quan vol i com vol. Quan està molt de temps sense veure'm, m'envia postals i em diu que no pateixi, que encara hi ha molts llocs per descobrir i moltes aventures per viure, i que les podem viure junts. Sort en tinc, del meu tigre de Bengala.

Una vida?

La roba que porto no sempre és la que voldria.
Cuino amb els ingredients que no he triat jo.
El vi amb el que brindo no és el meu.
Habito els somnis de les fantasies que m'expliquen.
Ballo amb princeses que no són del meu reialme.
Busco mirades que no em busquen a mi.
Segueixo unes passes que no sé on van.
Al mapa que m'han ensenyat no hi surt el meu camí.
Els estels que cauen cumpleixen els desigs dels que m'envolten,
i el geni de la làmpara ha tancat la paradeta.
Visc una vida que no és la meva.
Però, a vegades, quan ningú no em veu, m'atreveixo a ser jo i deixo crèixer les ales que no tinc. I des de l'aire, planejo per sobre de la vida que no he viscut. I veig que allí també cometo errors i que molt poques coses tenen sentit. Llavors, penso que la vida no és sinó la persecució de l'instant que fuig i que mai no atrapem, com mai vivim del tot la vida que tenim planejada. Per sort.

Coses que no m'agraden

No m'agraden les presses ni llevar-me aviat; tenir fred, que m'enganyin, la intel·ligència desaprofitada, les mirades per sobre de l'espatlla, la por que ens paralitza, els trens que he perdut, els nemàtodes, les rebaixes, la ginebra, els crits, les corbates, els paradisos artificials, les armes, la premsa del cor, la llei de Murphy, conduir, que l'all es repeteixi, que s'oblidin els somnis, les cuirasses. I no m'agrada acostumar-me a les coses que no m'agraden.

Si és que existeix

A l'atenció del senyor Destí (si és que existeix):

Benvolgut,
M'agradaria que vostè i jo tinguèssim una conversa important. Trascendent. Seriosa. Fa temps que me l'escolto i em crec les seves promeses. I això que, estarà d'acord amb mi, sovint les seves indicacions són difícils d'interpretar. A vegades, amb prou feines són senyals de fum que s'esvaeixen amb el vent del dubte. Però, si és que existeix, ja sap que he procurat seguir el camí que m'ha marcat sense queixar-me ni alçar la veu. He sacrificat passats amb penya-segats comfortables i presents amb rutines engrescadores per anar al seu encontre, per l'esperança d'una futura trobada. I tot i que no perdo la il·lusió, abans de tornar a tancar els ulls m'agradaria pensar que encara val la pena creure i caminar.

Cada moment

Sovint oblido qui sóc. Llavors, obro l'armari i investigo. I hi trobo el vestit de pirata amb el que pretenc robar tresors impossibles, navegar pels mars de la passió i descobrir illes desconegudes i palmeres eternes. O el barret d'explorador amb el que vull localitzar ciutats amagades i alfabets indesxifrables que m'expliquin històries de pastors i princeses. A vegades també trobo les sabates de claqué, amb les que ballo i cremo els maleficis que la vida ens obliga a superar. Una mica amagat hi trobo el davantal amb el que m'atreveixo a preparar qualsevol recepta, sobretot si exigeixen ser cuinades en companyia i provoquen l'alegria del tast compartit. En alguna ocasió especial recorro al meu salvavides taronja, que evita que m'ofegui en el mar de la incomprensió i la desesperança. Però quan em trec la roba i em fico al llit, sense disfresses ni màscares, només la meva pell guarda el secret de la meva identitat.

¡Vámonos de mambo!

Perquè sempre hi ha portes per obrir i estels per contar, motius pels que brindar, complicitats per desvetllar. Perquè les coincidències i les abraçades ens esperen; perquè la pluja s'ha endut neguits i pors i el sol ens espera desvetllat mentre desfermem la tempesta que precedirà la calma; perquè el tren de la vida ens descobrirà paisatges insospitats i les il·lusions que ens acompanyen no dubten; perquè els somnis dansen i el ritme és contagiós, i perquè no cal cap motiu per perseguir l'alegria. Avui ens en anem de mambo.

Set

Tinc set. Set d'aventures increïbles i d'emocions noves. Vull saciar-me de passió, esprémer la vida per a treure'n tot el suc i embriagar-me amb intensitat. Vull provar l'elixir de la felicitat, la poció màgica que té gust de menta i encén els sentits. Vull trobar el manantial on neixen les il·lusions, descobrir la font enmig del desert, el pou dels desitjos. Alçar la copa que conté el gust amarg del temps i brindar per les oportunitats que ens esperen. Tastar el contingut de la bota on madura el fruit de la terra, engolir les tempestes, absorvir les onades i beure per calmar l'ànsia d'estar viu.

Carta a Galeano

Estimado Eduardo:

Han pasado ya algunos días desde que viniste a Barcelona a presentar Espejos, la última maravilla por ti cometida. Desde hace tiempo soñaba tener la oportunidad de escucharte, de verte, y de poderte agradecer todas y cada una de tus palabras. Las descubrí hace ya muchos años, un poco por casualidad, como casi todas las cosas importantes que suceden en esta vida loca y jodida. Y me enseñaron a abrazar este mundo y a sus muchas maravillas, a ver y a sentir, a creer y a amar. Y siempre quise agradecerte que escribieras lo que yo no habría sabido decir para mostrar lo que quería expresar, que me hicieras sentir que no estaba solo, que lograras que creyera que merecía la pena. Y si me he atrevido a ser quien soy, a seguir mi propio camino y a soñar despierto es, en gran parte, por lo que tus palabras y tu alma me han enseñado. Sin que lo sepas, has sido compañero de viaje en muchísimas aventuras y en alguna que otra desventura, y tu capacidad para asombrarme no ha conocido límites. El lunes 21, después de emocionarme con tu voz y tu presencia, con tu último sueño y con la increíble sabiduría de tus palabras, que no dejan de acariciar y sorprender, por fin pude saludarte. Fuimos muchos los que nos acercamos y poco el tiempo, pero espero que no olvides que cometiste el imperdonable delito de llenarnos de ilusión y de la más linda de las locuras, la que hace que el bicho humano ame y abrace. Y que el abrazo que te pude dar en persona, como los que antes me habías regalado a través de tus libros, no se me van a borrar jamás.

Viatges

A vegades tanco els ulls. I viatjo a tots els països als que no he estat. Encantadors de serps, maquinistes i trapezistes em donen la benvinguda. I no tinc por. Viatjo sense maletes ni reserves, i sense diccionaris de butxaca. En paisatges grocs, conec enigmàtics espantaocells que em parlen de la lluna, trobadors i ballarines que em conviden a sopar i submarinistes que em parlen del seu món de color blau. Durant aquests viatges, només plou quan fa massa calor, o quan estic massa trist. Escric postals que no necessiten segells i brindo per la descoberta. I quan obri els ulls sabré que he fet una pausa en el camí, però que m'esperen moltes més aventures.

Despertares

Sueño que me sumerjo en el recuerdo de tus palabras y llego tarde a la oportunidad que no me diste. Volarán mis manos en busca de los pasos que perdí por el camino, pero ando con los ojos asustados. De mis cenizas surgiré sin derramar caricias, emprenderé el vuelo hacia el futuro y esperaré a otra piedra, para tropezar de nuevo. Luego, despertaré.