17.1.11

Variacions

Arremangar-se. Embrutar-se. De suor i de fang. Sota el sol, inclement. Tancar els ulls i escoltar Brahms. Les variacions Goldberg, per exemple. Obrir els ulls i adonar-se que les cadenes segueixen al seu lloc. Mussitar la melodia dels vençuts -la dels que no es rendeixen-. Sense que ningú no et senti. Notar la set, que es torna eterna. Abaixar el cap, però impedir que s'apagui la flama. Mai. Tancar els ulls i saber que, en obrir-los, seguiran sonant les variacions.

4 comentaris:

les trapezistes ha dit...

"els vençuts -els que no es rendeixen". Sublim. No, no ens rendim. D'aquí ve la nostra força.

Guspira ha dit...

M'has fet pensar en esclaus...
T'estan esclavitzant???
Espero que no... Que sonin les Variacions!

vafalungo ha dit...

Trapezista: Exacte. Aquesta és la clau. No rendir-se mai, malgrat les derrotes.

Guspira: Només sóc esclau de mi mateix, que no és poca cosa. Això sí, subscric el que deia Cossery: "Quan un home és capaç de riure del que li passa, ningú més té poder sobre ell". Una abraçada!

Srta "Y" ha dit...

sret Vafa, gran escrit, molt gran ...