28.4.10

Temps de sembra

Hi ha temps que és de collita; i hi ha temps que és de sembra. Això diuen. Hi ha males herbes, i tant que n'hi ha. I pluja, que dóna de beure a la terra assedegada. Hi ha el fred que glaça, i hi ha la pedra. I hi ha el sol que fa créixer. I la lluna. Sempre la lluna. I hi ha arrels. I hi ha els fruits. Però poden ser amargs, els fruits. Cal saber quan són dolços. I cal saber-los compartir, per tal de no empatxar-se. Hi ha temps de mirar terra enllà i veure-hi clar. I hi ha temps de tancar els ulls i dormir. I somiar el somni de les arrels que volen ser fruit. I volen ser dolç. I hi ha temps en el que s'ha d'ensorrar la mà i sentir que tot està bé. Això diuen.

6 comentaris:

Rita ha dit...

No sé si sé què vols dir o si vols dir res, però m'agrada com ho dius... :-)

Srta "Y" ha dit...

hi ha temps en que no saps, en que no se ... i potser és així com a de ser ... (és una rima totalment casual!)

Hola de nou sret Vafa!

vafalungo ha dit...

Rita: M'agrada que t'agradi com dic el que dic, encara que no sàpigues què vull dir o si vull dir res, :P

Srta "Y": Potser sí, potser així és com ha de ser. Hola de nou, senyoreta!

LLuNa ha dit...

Tinc ganes de que arribi aquest moment en què ensorri la mà i senti que tot està bé. Tard o d'hora arribarà :)
Hola de nou guapo!

Judith ha dit...

Hi ha temps per tot... fins i tot per descobrir espais virtuals tan interessants com aquest!
Amb el teu permís seguiré passejant!

vafalungo ha dit...

I tant que arribarà, LLuNa!

Judith: I tant, no cal que demanis permís, si vols això també és casa teva. Benvinguda!