No hay nostalgia peor que añorar lo que nunca jamás sucedió
J. Sabina
J. Sabina
No sé quants anys viuré ni per on em portarà la vida. Però tot i que el passat cal deixar-lo tranquil i no remenar-lo gaire, si pogués tornaria a Nicaragua i et buscaria pels carrers d'Estelí. I aquest cop, et trauria a ballar. O potser tornaria a Guatemala i t'explicaria que llavors no era el moment, però que, qui sap, ara potser sí. O renegaria de les meves pors i lluitaria contra les teves, et diria que sí, que jo també volia, però que no en vaig saber. Si pogués, et deixaria marxar, però abans et regalaria un últim somriure i una camèlia per a que no m'oblidis. Potser m'arriscaria, em llançaria a la piscina, ho intentaria, et descobriria.
Però no, tornaria a cometre els mateixos errors i a repetir-me que no hi ha pitjor nostàlgia que enyorar allò que mai no va arribar a passar.
11 comentaris:
Potser no tornaries a cometre els mateixos errors, potser allò que aquell cop no va arribar a passar et faria pensar que val la pena llançar-te aquest cop i arriscar-te.
Jo també vull una camèlia i un somriure dels teus :(
Surt al carrer i busca qui t'estima!! :)
Benvolguda LLuNa, el somriure que m'acabes de dibuixar és tot per a tu. En quant a la camèlia, per ara no te la puc fer arribar però queda pendent.
Cada sirena pel que he perdut,
a tots els trens als que he dat l’esquena,
que no sóc gat I a mi em falten vides :)
Petons!
tots tenim algun lloc al que tornaríem per buscar algú...
I tant, Nimue. Però segur que si hi tornèssim ni el lloc ni l'algú ni nosaltres seríem els mateixos. Almenys ens en queda el record.
"Mister sandman... bring me a dream... tam tam tam tam..."
Oh, el Mister Sandman, feia molt de temps que no l'escoltava!
So please turn on your magic beam
Mr Sandman, bring us, please, please, please
Mr Sandman, bring us a dream...
Cuesta aplicarse la máxima de Sabina. Pero es cierta. Las cosas que no pasan, no pasan por algo. Eso seguro. Aunque jodan, a veces.
Besitos.
Supongo que sí, aunque ese algo sea aprender para la próxima. La absurda pero omnipresente pregunta del "qué hubiera pasado si...", y nunca lo sabremos. Por suerte. Porqué hay muchas puertas que quedaron cerradas, pero muchas más que todavía podemos abrir.
Besos!
Yo siempre pienso que habría pasado si me hubiera quedado en Guatemala. Pero, Qué hubiera pasado si nunca hubiera ido???
Vaya crisis...estoy por abandonar el blog...(perdona)
Nunca sabremos qué habría pasado ni si te hubieras quedado ni si nunca hubieras ido. En cualquier caso, las decisiones sobre las que sí puedes decidir son las que todavía no has tomado, como lo de abandonar el blog. Nunca sabrás que puede pasar si lo haces o si no, pero desde acá solo puedo decir que si lo abandonas lo echaré mucho de menos.
Un abrazo!
Publica un comentari a l'entrada