14.12.07

El vuelo de Ícaro

I amb aquest títol no em refereixo a la novel·la de Raymond Queneau, sinó a una sensació que últimament m'acompanya. Com Ícar, jo també voldria volar cel amunt, tot i que sé que si ho faig perdré les ales i cauré al mar. Vull escapar de laberints i presons per abraçar el sol. No sempre trobo el terme mig, però he après a pilotar el meu propi rumb. Potser naufragui, però haurà valgut la pena intentar-ho. I qui sap, potser em converteixi en submarinista. I descobreixi tresors enfonsats i sirenes amagades.

9 comentaris:

Chef ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Overseas_Chef ha dit...

Hola Vafalungo,
Quan trobis el tresor i la sirena no paris...
Jo em vaig trobar en la situacio descrita pel Sabina moltes vegades
(No hay nostalgia peor que añorar lo que nunca jamás sucedió) pero algunes vegades he donat una darrera empenta i ha funcionat.
Bona pesca, ja em diras com ha anat la cabussada...
F

Audrey ha dit...

Pels viatges cap al sol, tot i el risc de perdre les ales! Tot i els perills que entranyen, aquestes aventures sempre porten alguna cosa bona.

vafalungo ha dit...

Overseas_Chef: Les empentes sempre ajuden quan un es queda sense forces per seguir. De tresors, algun he trobat. De sirenes, per ara no.
Una abraçada.

Audrey: Posats a perdre-les, almenys que sigui en l'intent d'assolir el que més anhelem. Sinó, de què ens serveix poder volar?
Una abraçada i benvinguda!

Svor ha dit...

Buenas!!! aca ando tocando la puerta pero nadie abre.

vafalungo ha dit...

Buenas! Nadie abre? Acá todas las puertas están abiertas! y las ventanas, y los balcones...

nimue ha dit...

jo també em sent Icaro molt sovint. On es pot estar millor que volant?

Srta "Y" ha dit...

si no et llances no ho sabràs mai!...

vafalungo ha dit...

Nimue: Volar és una meravella, sens dubte. Tocar els núvols amb les mans, abraçar els estels, perseguir estornells... Però a vegades s'ha de saber tocar de peus a terra. I si volem massa amunt hem d'estar disposats a caure al mar. Potser nedar a les profunditats de l'oceà pot assemblar-se a volar?

Srta "y": Em llanço, senyoreta. Sortiré de la presó i planejaré sobre les ones i les valls. No sé si les ales aguantaran o si cauré al mar, però crèguim, ho sabré aviat.