Les cartes ja estan sobre la taula. En unes setmanes sabré si l'aposta ha resultat guanyadora. Mai no m'hauria imaginat que els moviments accionarials em puguessin afectar, però es veu que sí. Si l'editorial se la queda el senyor 1 se m'obriran les portes a nous reptes i estaré més a prop de tocar el cel amb les mans. Si se la queda el senyor 2, el castell de sorra que he construit amenaça d'ensorrar-se. S'aproximen dies de nervis i incerteses, però els daus ja roden.
13 comentaris:
,,, he creat un adicte!... s'ha enganxat a musicalitzar el bloc sret vafalungo!...
Així és, senyoreta. Però em temo que només funciona si s'entra amb el Firefox, aquells que ho proven amb l'Explorer veuen un missatge extrany...
Bentrobat amic!
La sort, els daus, la deesa fortuna, ... de quina cara caurà la moneda? Això és el joc de viure, i és el que la fa emocionant. Quan les decisions no estan a les nostres mans, no podem fer sinó esperar, que no desesperar. En tot cas ja desesperaràs quan sàpigues el desenllaç. Mentrestant, com tu sovint dius, que soni la rumba!
hi ha un truquet per poder veure la música amb l'explorer. S'ha de traure una coseta del codi...
Molta sort amb els teus daus!! :)
Alba: Esperaré i procuraré no desesperar. Espero que el joc de la vida, per una vegada, premiï el risc i l'esforç del camí recorregut fins ara; i, sí, mentrestant farem sonar la rumba. I ballarem, i brindarem, somiarem i somriurem. M'alegra que passis per aquí!
Nimue: Oh, quin és aquest truquet? M'he mirat el codi però no hi he entès res. Aix.
Sera. Sera---
Será?
Ei vafalungo, moltíssima sort per això que esperes. Desitjo que tot surti bé i puguis aconseguir el que vols. Ànims i una abraçada!
Moltes gràcies, Shadow. Ara ja no depèn de mi, així que només em queda esperar que Fortuna sigui propicia.
Una abraçada!
Suerte o como dicen en los teatros mucha mierda (espero que se entienda y no quede demasiado malsonante).
¡Vaya envidia sana que tengo de esa exposición de Chaplin que hay por Barcelona... y del mar, claro, eso todos los días!
Doncs bé, com diu tothom per aquí, que tinguis moltíssima sort i que l'atzar et depari el camí més propici. Però si no és així, no et preocupis: la fortuna vindrà, perquè, pel que conec de tu, sé que t'ho mereixes. I en aquest món tothom acaba tinguent el que es mereix... o això diuen!
Sort i ànims! ;)
Doncs sembla que aquesta vegada és millor u que dos així que apostarem per l'1 i et deixe també les mateixes ganes i desitjos que tots els altres perquè així siga.
He estat escodrinyant na miqueta els altres post perquè feia temps que no em passava i la teua activitat bloguera és força creativa :) i m'he parat una estoneta més en "memòries d'un blog" mare meua amic meu quantes coses has fet i fas i quina manera més senzillament bella de descriurele's , una abraçada i molta sort :)
PD. Jo no puc escoltar la música m'ix eixe cartellet estrany :)
La punta de mi lengua: Muchas gracias! Estos días navideños no creo que pueda escaparme, pero así que vea la expo de Chaplin te cuento.
LLuNa: Moltes gràcies pels bons desitjos. No sé si acabaré tenint sort o no, però m'alegra que pensis que la mereixo. :)
Joan: Moltes gràcies també, i sí, per una vegada apostarem per l'1. Sí que he fet unes quantes coses, i moltes més que encara he de fer. M'abruma però alhora m'encanta que t'agradi com ho explico. De la música, encara no he aprés a modificar el codi html per a que els que entren amb l'explorer puguin sentir-la, aix. Algun informàtic a la sala?
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada