Els que ens quedem enmig del bosc
no sabem on mirar
quan el vertigen de caminar sense brúixola
ens domina l'instint.
Els que tremolem al costat del riu
ens preguntem si valdrà la pena
contar les formigues que passen
per sobre dels anhels daurats.
Els que ballem sense por
ens ofeguem de tant de riure
en veure'ns enmirallats
en un destí que no és el nostre.
On fugirem, amor
Fa 1 mes
10 comentaris:
Per molt que passi el temps sempre ens sorprens amb paraules encadenades i optimisme, gran escrit.
Has tornat!! :))))
Sí, sí, no és un somni, és real. Ets tu, ets aquí! :-)))
Cesc: Moltes gràcies, com sempre és un plaer tenir-te per aquí! Una abraçada!
Nimue: Sí, he tornat! No sé si a fer una visita curta o a quedar-me, ja veurem cap a on bufa el vent... :)
Rita: O potser sí que és un somni... I potser sóc aquí, però no ho acabo de tenir gaire clar. Un petó!
Quina il.lusió! Bentornat, i espero que et quedis independentment de la direcció del vent. Una abraçada.
M'alegra veure que amb el bon temps tornen els bons companys blocaires! Una abraçada.
quina alegria retrobar-te!!
espero que et quedis i continuis compartint amb nosaltres!!!
un somriure i una abraçada!!
OOoh! és un somni amb ulls desperts..en vafa i manel! ben-retrobats tots dos!!!!!!!!!!!!!
Vafalungo, quina il·lusió entrar i trobar-hi un escit teu! I amb el Manel! Millor impossible :)
Laia: No sé on em durà el vent, però mentrestant alçarem els estels. Una abraçada!
Fada: Després d'hivernar una mica, ara que surt el sol (o això sembla) ja no morirem de fred. :)
buffffff: No sé si podré quedar-me gaire, però per poc que pugui aniré passant! Gràcies pel somriure i l'abraçada, un altre de tornada!
Tender: Moltes gràcies! Sí, els Manel sempre són una bona companyia, ja ho crec. B7s!
Somiant la lluna: Quina il·lusió que et faci il·lusió, doncs! Ptons!
Publica un comentari a l'entrada