26.4.09

Enmig del bosc

Els que ens quedem enmig del bosc
no sabem on mirar
quan el vertigen de caminar sense brúixola
ens domina l'instint.

Els que tremolem al costat del riu
ens preguntem si valdrà la pena
contar les formigues que passen
per sobre dels anhels daurats.

Els que ballem sense por
ens ofeguem de tant de riure
en veure'ns enmirallats
en un destí que no és el nostre.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Per molt que passi el temps sempre ens sorprens amb paraules encadenades i optimisme, gran escrit.

nimue ha dit...

Has tornat!! :))))

Rita ha dit...

Sí, sí, no és un somni, és real. Ets tu, ets aquí! :-)))

vafalungo ha dit...

Cesc: Moltes gràcies, com sempre és un plaer tenir-te per aquí! Una abraçada!

Nimue: Sí, he tornat! No sé si a fer una visita curta o a quedar-me, ja veurem cap a on bufa el vent... :)

Rita: O potser sí que és un somni... I potser sóc aquí, però no ho acabo de tenir gaire clar. Un petó!

Laia ha dit...

Quina il.lusió! Bentornat, i espero que et quedis independentment de la direcció del vent. Una abraçada.

fada ha dit...

M'alegra veure que amb el bon temps tornen els bons companys blocaires! Una abraçada.

bufffffff ha dit...

quina alegria retrobar-te!!

espero que et quedis i continuis compartint amb nosaltres!!!

un somriure i una abraçada!!

TENDER EPITHELIUM ha dit...

OOoh! és un somni amb ulls desperts..en vafa i manel! ben-retrobats tots dos!!!!!!!!!!!!!

Lluna ha dit...

Vafalungo, quina il·lusió entrar i trobar-hi un escit teu! I amb el Manel! Millor impossible :)

vafalungo ha dit...

Laia: No sé on em durà el vent, però mentrestant alçarem els estels. Una abraçada!

Fada: Després d'hivernar una mica, ara que surt el sol (o això sembla) ja no morirem de fred. :)

buffffff: No sé si podré quedar-me gaire, però per poc que pugui aniré passant! Gràcies pel somriure i l'abraçada, un altre de tornada!

Tender: Moltes gràcies! Sí, els Manel sempre són una bona companyia, ja ho crec. B7s!

Somiant la lluna: Quina il·lusió que et faci il·lusió, doncs! Ptons!