1.2.08

Creences (I)


Crec en l'amor entre el drac i la princesa.
Crec en el geni de la làmpara, en el druida Panoramix i en l'Ot el Bruixot.
Crec en els volcans apagats que reflecteixen la dignitat de les passions extingides.
Crec en les preguntes sense resposta.
Crec en l'absurd de l'impossible.
Crec en l'encanteri de les musses, en el vol de les fades, en el somriure dels follets.
Crec en el coixí i els seus consells.
Crec en l'efecte placebo de la cafeïna.
Crec en el dolent de la pel·lícula.
Crec en els llunàtics, en la pluja d'estels i en Maximón.
Crec en el Petit Príncep, en l'Atlàntida i en les casualitats.
Crec en Iemanyá, en la Deessa Fortuna i en la Mafalda.
Crec en les trobades, en els somnis amb final feliç i en els salts sense pèrtiga.
Crec en els vaixells de paper i en els missatges dins l'ampolla.
Crec en l'existència irrefutable de la Bruja Avería.
Crec en la relativitat de tot plegat.

20 comentaris:

Rossana ha dit...

Lo que entiendo me gusta muchísimo. Y creo que por visitarte estoy aprendiendo otro idioma además de textos bellos. Gracias.

Anònim ha dit...

Creure és molt important... però... en la bruja avería? jeje no ho recordava això! jeje

nimue ha dit...

una abraçada forta. He hagut de tancar el blog.

vafalungo ha dit...

Rossana: Gracias a ti por las ganas de aprender y por el elogio, me sonrojaré! creo que ya lo he dicho alguna otra vez, pero cualquier cosa que no entiendas me preguntas, y sino siempre queda el recurso del traductor automático, que no es muy fiable, pero algo es algo. Un beso!

Sense fer soroll: Oh, qui sinó es dedica a espatllar la rentadora o la tele?clar que hi ha la senyora Llei de Murphy, de la que parlaré aviat, però per si de cas, no se ría de la Bruja Avería!. Sí que és important, sí. Una abraçada!

Nimue: Que has hagut de tancar el teu blog????? Per què?? Ara vaig cap allà a veure què ha passat... Una abraçada!

proudemax ha dit...

Oh!
M'agrada molt més el seu credo que no pas el que em van fer a prendre "anys A"!
Crec en gairebé tot el que creu vostè, menys en lemanyá, que no sé qui/què és.
Me'n fa vuit cèntims?

vafalungo ha dit...

Iemanyá és l'Orisha (divinitat Yoruba) del mar. Precisament demà (2 de febrer) se'n celebra la festivitat. Patrona dels navegants, mariners i pescadors, la meva barqueta i jo sempre surquem els mars sota la seva protecció.
Li deixo dos cèntims de propina i ja té un real.

Anònim ha dit...

Pues, yo creo en un Barquito travieso que me hace sonreír con sus cuentos.

Un ico Vafalungo

Anònim ha dit...

Pues, yo creo en un Barquito travieso que me hace sonreír con sus cuentos.

Un ico Vafalungo

LLuNa ha dit...

Ostres... que fantàstic creure en tot això oi?
L'amor entre el drac i la princesa: sí, i tant, però de vegades també existeix l'amor entre el príncep i la femella del drac, que no sé com seria... la drac? :S
El geni de la làmpara, en Panoramix i l'Ot, mites de la meva infància que de tant en tant encara invoco.
La resta... jo tampoc conec la Bruja avería, però ara ja m'ha quedat clar. Que m'arregli siusplau la calefacció de casa, que com que no va bé a les altres habitacions... la posen a tota merda a la meva i em fregeixoooo!!!

Petons, i segueix creient :)

LLuNa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Es lu que n'hi ha! ha dit...

No ho pots evitar... Ets de la meva generació!!! (Bruja Avería)

Overseas_Chef ha dit...

Vafalungo,
En este "post" delatas nuestra generacion. Siendo hoy 2 de febrero, mezclare los idiomas de la misma manera que nos hemos mezclado al cruzar oceanos. Jo crec en la gent que t'obre les portes de casa seva i t'accepta pel que ets, pel que pots fer i tambe per allo que no ets i no pots fer pas regardless of the colour of your skin or the money you got in the bank.
Dono gracies perque nosaltres no vam tenir ni canc,ons kumbaya a casa ni caras al sol a l'escola. I encara mes gracies a Iemanya perque sense ella no exisitiria la Troba Kung Fu.

Salut

Overseas_Chef ha dit...

Es mas, creo en las familias que se crean al cruzar charquitos y descubren que descienden tanto de esclavos como de traficantes de esclavos

SHADOW ha dit...

Ei, jo també crec en la Bruja Avería, quins records! I sobretot crec que venir a llegir el gran vafalungo em dona lliçons dia a dia. Ets un mestre!
Molts petons

LLuNa ha dit...

Ei Vafalungo!! Que es troben a faltar els teus escriiiiiiiits!!!!!!!!!!!

Ens has d'explicar com ha anat a Madrid, perquè em sembla que t'han raptat!!!

MUAAAA

vafalungo ha dit...

Lamoni: Ese barquito surca los siete mares sn rumbo conocido, pero quien busque la isla del tesoro o la sirena escondida puede subirse y cantar canciones marineras. Un beso!

LLuNa: Suposo que sí, que és perfectament possible l'amor entre el príncep i la dragona, però tinc entès que prefereix al flautista d'Hammelin. Em sembla que la Bruja Avería no arregla res, només ho espatlla, així que jo no la invocaria gaire... Petons!

És lu que n'hi ha: Sí! de la generació del Naranjito i del Senyor Cordills! Una gran collita, sens dubte.

Overseas_chef: M'agraden les teves creences! Una abraçada!

Shadow: Ui, no, amb prou feines un alumne que fa campana la meitat de les classes! Petons!

LLuNa: No, no m'han raptat, així que pugui intento un post i ho explico! Més petons!

LLuNa ha dit...

Urgeeent!! Passa pel meu bloc ;)

Morgenrot ha dit...

Mis disculpas por hablar español, pero aunque entiendo algo el catalán, de ahí a hablarlo...

Yo también creo en mucho de lo que manifiestas, destacando al "Principio" y añadiendo a las hadas de la Bella Durmiente y, a unos personajes imprescindibles: mis queridos Mortadelo y Filemón.

Me ha hecho feliz esta entrada. Gracias.

vafalungo ha dit...

Aunque Mortadelo y Filemón no forman parte de mi credo existencial, respeto sus aventuras y sus andanzas. Y la bella durmiente, por supuesto, aunque igual no la despertaba, con lo que me gusta a mi dormir...
Un abrazo!

Morgenrot ha dit...

Dicen que Felipe González era bueno cuando leía a Mortadelo y se puso feísimo desde que dejó de leerlo.

Lo de la Bella Durmiente, lo que me atraen son las hadas. Creo realmente que a cada uno cuando nace , se le presentan unas hadas y le otorgan unos dones o unas desgracias. Esa es la lectura del cuento.

Otro abrazo y fuerte para tí, con saludos muy cordiales,