30.1.08

El enemigo


El enemigo acecha. Se esconde, pero aprovecha la oscuridad para atestar sus golpes cuando menos lo espero. Sabe que hay palabras que me rasguñan el alma, y no duda en emplearlas. Escarba los pilares sobre los que se sustentan los pasos que he dado. Envenena el pozo del que bebo. Transforma mis sueños en pesadillas. Me exige el billete que no tengo para subir al tren de la felicidad. Me niega. Me traiciona. Me hunde. Me humilla. Me vende. Me desprecia.
El enemigo, mi enemigo, soy yo.

19 comentaris:

Anònim ha dit...

A veces es uno mismo a veces sus actos...

Anònim ha dit...

A veces es uno mismo a veces sus actos...

la punta de mi lengua ha dit...

Del enemigo al amigo sólo hay un paso.

vafalungo ha dit...

Sense fer soroll: Y a veces, el reflejo de mis actos en el espejo. Una abraçada!

La punta de mi lengua: Sí, pero no es un paso cualquiera, es EL paso. Lo daremos.

Es lu que n'hi ha! ha dit...

SOvint el pitjor problema és ser el nostre pitjor enemic, et dono tota la raó!

Per cert, molt chula la cançó

vafalungo ha dit...

I sovint, també, no saber ser el nostre millor amic, que d'això es tractaria. ;P

nimue ha dit...

uf! i tant! no saps com em sona aquesta història... Espere que et trobes aviat amb l'amic.

Srta "Y" ha dit...

tens tota la raó... a vegades ens convertim amb lo nostre pitjor malson... i és que a vegades se'ns oblida que som humans...

vafalungo ha dit...

Nimue: Espero, però, que tingui final feliç. El trobaré, el trobarem. B7s

Srta "y": Massa sovint, se'ns oblida. Una abraçada, senyoreta.

Anònim ha dit...

Cuida a tu enemigo.
Déjale caramelos por los rincones.
Cuéntale cuentos de esos que le gustan.
Invítale a cenar.
Llévalo a tu terreno.
A veces necesitamos tener un enemigo cerca...

vafalungo ha dit...

Un gran consejo, Lamoni. Le cantaré canciones, le sacaré a bailar y brindaré con él con el mejor de los vinos.
Un abrazo!

FLAVIA COMPANY ha dit...

Si tractes bé l'enemic, pot acabar convertint-se en tot el contrari. Tracta'l bé, i més encara si el portes amb tu a tot arreu.

LLuNa ha dit...

Arribats a certs extrems, es tracta de negociar amb ell. Tu em deixes fer això, i a canvi jo et dóno això altra. Però saps què? que de vegades... el millor és fotre-li una cossa al cul, i enviar-lo lluny i fer-lo perdre perquè no sàpiga tornar mai més.

Si no vols negociar amb l'enemic... fes-lo fora de dins teu.

Un petó

Audrey ha dit...

De l'enemic s'apren que podem tornar a aixecar-nos, que som més forts del que ens pensem, que pujar al tren de la felicitat depen de nosaltres. De vegades, l'enemic pot ser un gran mestre.
Un petó.

SHADOW ha dit...

Ui Vafalungo, has tret un tema en el qual jo tinc un màster: no deixis que aquest enemic t'ennuvoli la vista. Camina ferm i endavant! Un petonàs, company

Overseas_Chef ha dit...

Los amigos cerca, los enemigos, aun mas cerca....

vafalungo ha dit...

Flavia: Sí que el porto amb mi. Provaré de tractar-lo bé, doncs. Merci per consell i per la visita (crec que ja sé com m'has trobat...). Una abraçada!

LLuNa: No sempre s'avé a les bones paraules, però procuraré arribar a un acord satisfactori. Un petó!

Audrey: I tant que pot ser-ho. També ens ensenya que, vencent-lo (o guanyant-lo per a la causa), podem superar qualsevol obstacle. Petons!

Shadow: Camino endavant, però m'agrada saber on tinc els peus i, a vegades, em tapa els ulls. Però no deixarem que ens aturi. Un petó!!

Overseas_chef: Aún más cerca para poderlos controlar, para anticipar sus movimientos. Pero si se esconden tras el espejo...
Una abraçada!

Rossana ha dit...

Tu enemigo necesita que lo ames. Y sólo así se transformará en tu amigo. Solo cuando no nos queremos demasiado a nosotros mismos, nos volvemos nuestros propios enemigos. Besos

vafalungo ha dit...

Falta que el enemigo se deje amar, pero intentaré seducirle con todas las armas de las que disponga.
Besos!