I la tia Pepa li'n darem un tall
Fa 4 mesos
4.1.08
El mar de la incertesa
Hi ha dies en els que em llevo amb l'ànima extenuada i els peus freds. Res que no arregli un bon cafè, però. Avui tinc la mirada seca i ganes de menjar xocolata; d'espantar maleficis i de reconèixer que m'he tornat a equivocar. Estic cansat de nedar pel mar de la incertesa. Vull trobar un drac màgic i que m'ensenyi a volar. O almenys, a treure foc pels queixals.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
sret vafalungo ahir no estava fina ni segura jeje!... però el vaig estar llegint (alguns posts anteriors seus) i vaig anar a dormir amb un somriure... he dormit molt be i m'he despertat molt be... imaginat lo que fa vosté escrivint...
això si, he tingut uns somnis raros raros!
M'alegra saber que els meus escrits també poden ser un bon somnífer... ;P
Això dels somnis raros m'ho haurà d'explicar! M'alegro que es trobi millor, srta.
Puff! El meu puff! Jo sempre hi navego a la seva espatlla, donant-me tranquilitat i confort en un món on a vegades oblido que he creat per refugiar-me i on quan el recordo, recordo com d'abandonat he deixat aquest món que tant m'estimo i hi vull tornar,però el temps al meu costat passa com una ràfaga ràpida que no em deix agafar la clau per accedir al meu món màgic i segur...
esto... em permets una brometa...?
ulls secs? peus freds? ganes de menjar xocolata?? tens sort de no tindre ovaris!!!! :P
Una abraçada i ànims!
Xermaneta: No l'abandonis! Ell mai no ho faria! A més, segur que al Sergi li agradarà que li obis les portes d'aquest món.
B7s
Nimue: jajajaja! :))
No m'havia adonat de la possible connotació del que deia. Hauré de vigilar més, però seguiré menjant xocolata!
Una abraçada.
Ja saps el que diu el nostre amic Galeano:
En los extravios
nos esperan los hallazgos
porque es preciso perderse
para volver a encontrarse.
Buena idea lo de echar fuego, siempre y cuando sea para dar calor. Mejor idea lo de volar. ¡Esa es genial!
Muy cierto. Las pocas certezas en las que creo nacieron después de deambular sin rumbo ni mapa. Y el fuego, para dar calor y para purificar. Y si fuera el caso, para defenderme de principes y caballeros arrogantes que quieran cortarme la cabeza.
Un abrazo!
Doncs si la solució és menjar xocolata, en menges; això sí, no baixis la mirada perquè mai saps en quin moment pot aparèixer el drac màgic que estengui les seves boniques ales i t'ajudi a emprendre el vol. Jo no sé volar però t'ajudaré en el que pugui ;-)
Petons
En menjaré, Shadow! Per trobar el drac m'han dit que cal mirar el món amb ulls de nen. Si és així tinc alguna possibilitat de trobar-lo.
Moltes gràcies i un petó!
Publica un comentari a l'entrada