10.1.08

Locuras

Una mañana, nos regalaron un conejo de Indias.
Llegó a casa enjaulado. Al mediodía, le abrí la puerta de la jaula.
Volví a casa al anochecer y lo encontré tal como lo había dejado: jaula adentro,
pegado a los barrotes, temblando del susto de la libertad.

Eduardo Galeano

El mundo ha enloquecido, y yo con él. Así ando, muerto de miedo ante la posibilidad de convertir en real uno de mis sueños, una de mis locuras. ¿Dónde enseñan a pilotar ilusiones? Tendré que ser marinero para llevarla a buen puerto. O quizá pastor, para criarla, cuidarla y guiarla. A lo mejor jardinero, para regarla, podarla y hacerla crecer hasta que dé frutos. Si finalmente el dulce sabor de la victoria me embriaga, le diré a todo el mundo que soñar es gratis, que luchar es necesario, que creer es imprescindible y que lograrlo es posible.

23 comentaris:

la punta de mi lengua ha dit...

Excelente elección con la introducción. Si pudiera también felicitaría a Galeano.
Vas a tener que ser muchas cosas pero seguro que todo lo realizas con éxito. Por si acaso, siempre se puede ser amnésico. ¡Qué derrotista esto último!

vafalungo ha dit...

A Galeano le felicitaría por tantas cosas...
¿Amnésico? ¡Espero que no! Olvidar el miedo sí, pero sin mi pasado, con sus muchos errores, no sería quien soy.
Un abrazo!

Itzara ha dit...

vafalungo, gracias por tu pagina, hoy necesitaba un abrazo,una emocion que me hiciera desbordarme, cansada de aguantar las lagrimas y el dolor, tus letras me han ayudado, y me han abrazado, gracias por acariciarme el alma.

vafalungo ha dit...

Me alegro de la caricia, Itzara, y de que te haya sentado bien. Gracias por pasarte y por aceptar el abrazo. Bienvenida.

Anònim ha dit...

Que música tan bien elegida!
Estoy más que segura que te va a tocar regar más de una ilusión...
¿Que no podrías conseguir con ese entusiasmo tuyo?
Como decimos los locos de teatro: Mucha mierda!!

Sigue soñando...

SHADOW ha dit...

Vafalungo, tingues molt clar que amb les teves paraules ens dibuixes, a més d'un, somnis, somriures, il·lusions, i crec que no sóc la única que en moments d'ànims baixos venim a parar al teu bloc buscant una mica d'aquesta alegria que tan magistralment descriu la cançó que ens has deixat. Ànims, tu pots fer el que vulguis. Un petonàs

vafalungo ha dit...

Lamoni: Logra tocar algo que sólo ciertas músicas son capaces de hacer vibrar, ¿verdad? No sé qué voy a conseguir, por ahora haber llegado muchísimo más lejos de lo que hubiera imaginado. Y otra cosa no, pero imaginación, tengo.
Un abrazo.

Shadow: Me n'alegro, però espero que quan enlairis els ànims ben amunt (que serà aviat, ja ho veuràs) segueixis passant per aquí! ;P No sé si puc fer el que vulgui, però si que ho puc provar.
Un petó!

Judit ha dit...

Realment... la vida al teu costat ha de ser fantàstica. Segurament tens les teves coses i els teus mals moments, com tothom, però m'alegra saber que hi ha algú que sap viure la vida o, si més no, ho intenta.

Estic d'acord amb totes les opinions que hi ha aquí dalt, passar per aquest blog és dibuixar quasi cada dia un somriure, és viatjar, és creure que hom pot fer realitat qualsevol somni si creu en ell mateix.

Altra vegada, et felicito.

Molts petons i visca la màgia!

Judit ha dit...

Per cert, aquesta cançò... és massa, m'ho remou tot, em fa plorar i somiar en un indret molt més enllà... :(

cada dia em toques la fibra... com t'ho fas??

Gràcies.

Itzara ha dit...

a eso de poder tocar el alma, producir sonrisas a distancia, ayudar a derramar lagrimas sin dolor...a eso, se le llama magia..serás a partir de hoy,para mi,el mago vafalungo...
gracias.

Srta "Y" ha dit...

utilitza els teus sentits al màxim... inclús el sisé sentit ja que tu el tens i no tothom el té...

Itzara ha dit...

vafalungo,he tenido el atrevimiento, de incluirte en mi pagina,no se si he sido demasiado atrevida,si es así hazmelo saber, y elimino el enlace, soy nueva en este mundillo,y realmente no se muy bien como funciona..ok? un abraç fort..

vafalungo ha dit...

LLuNa: Tinc les meves coses, com tothom: les meves contradiccions (que no són poques), les meves pors, els meus dubtes, uf, i tantes i tantes altres que poden rebre qualsevol calificatiu antònim de fantàstic... Però viure, no sé si amb més o menys encert, sí que ho intento.
Petons!

Itzara: Soy tan mago como podemos serlo todos, todos tenemos magia dentro, el reto consiste en aceptarla y creer en ella. (lo del enlace, todo un honor!) :)

Srta "y": Això intento, senyoreta, despertar-los tots cada dia i deixar-me portar per ells. Per ara em va prou bé.

JoanAlbor ha dit...

a pilotar il·lusions s'aprén fent-ho, és un aprenentatge natural , ja vora's que quan agafes el volant et semblarà que ho has fet tota la vida i a més no crec que algú com tu no aprenga immediatament qualsevol cosa :)
M'ha agradat moltíssim "l'home de paper" és una metàfora preciosa i tan certa ... :) una abraçada

stel ha dit...

jo crec que les bogeries hi són per intentar fer-les i si ens quedem dins la gabia com el conill d'indies del galeano malament, que segur que no es faran soles...

és el primer cop que passo per aquí i ho aniré fent si no hi ha problema. per cert, bona tria musical per acompanyar al que escrius :)

Itzara ha dit...

El honor es mio..sin duda.

vafalungo ha dit...

Joan: M'alegra que pensis que n'aprendré ràpid. Espero que sigui tan divertit com anar en bicicleta.
Una abraçada!

Stel: I tant, les bogeries són oportunitats fantàstiques per sortir de la nostra pròpia gàbia. Benvinguda!

Itzara: Un abrazo honorífico, pues!

nimue ha dit...

creure és imprescindible fins i tot quan és difícil, veritat? supose que de tant en tant s'ha de recordar...

vafalungo ha dit...

I tant, Nimue, si no creiem què ens queda? Per més difícil que sembli que sigui. Una abraçada

Svor ha dit...

Emocion...
Intuyo lo que es.

Que lindo lo que has dicho: soñar es gratis, luchar es necesario, creer es imprescindible y lograrlo es posible...
Que asi sea.
Saludos

vafalungo ha dit...

Emoción, sin duda.
Que así sea, Svor, que así sea.
Un abrazo

Recomenzar ha dit...

me ha encantado tu blog, me voy pero vuelvo

vafalungo ha dit...

Vuelva cuando quiera, mi despertar, aquí estaremos. Saludos y bienvenida.