Marta
Fa 5 mesos
18.2.08
Un dia com avui
Un dia com avui el nostre amic es lleva cansat. Amb prou feines ha dormit, diu. La roba estesa se li ha tornat a mullar. No l'importa. Un dia com avui el nostre amic té fred i l'estómac regirat degut a una dieta basada en retrets i malediccions. La butxaca buida tampoc no ajuda. La seva veu, oxidada per l'oblit i els crits ofegats, ja no respon a la seva voluntat, feble i desarmada. Un dia com avui el nostre amic no té cap mirall on mirar-se, i potser millor. La imatge que hi veuria no l'ajudaria. Camina amb el pas lent de qui se sap derrotat. Els braços caiguts arrosseguen el que un dia van ser les seves esperances. Un dia com avui el nostre amic podria plorar si les seves llàgrimes no s'haguessin assecat ja fa massa temps. I, tanmateix, el cor del nostre amic, en un dia com avui, no deixa de bategar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
M'agrada molt la teva manera de relatar els fets. M'ha impactat la frase "les ll�grimes s'han assecat ja fa molt de temps" perqu� transmet molt sofriment.
Maria Jes�s
Hi ha dies en què caminem derrotats i tenim les butxques buides, però com bé dius, el cor del nostre amic no deixa de bategar que és el més important.
Tinc un missatge per al nostre amic per un dia com avui:
Ha d'aprofitar que el seu cor batega, que és el més important, el principal signe que és VIU. Que per molt avall que hagi caigut ha de tornar a començar, i ha de seguir caminant per poder avançar. Transcorreguts uns mesos potser trobi un mirall i la imatge que aquest projecti sigui molt diferent de la què hagués vist refexada un temps abans. Ànims, i una forta abraçada.
Preciós... i em quedo amb el final: el cor no deixa de bategar. Encara que a vegades no tinguem ganes de res, el cor empeny amb força, intentant fer reaccionar el nostre cos. El meu cor batega, és un batec trist, es queixa de la mala vida que li dono darrerament... Gràcies, Vafa, pel teu escrit. Una abraçada
El nostre amic de tant en tant és normal que se senti així. Però com diu tothom aquí més amunt, mentre el cor bategui vol dir que camina, que està viu, i segurament que estima. Encara que de vegades tot sembli minvar, tot s'apagui i sigui fosc... si un desitja veure una petita llum, segur que la troba.
Un petó!
Un día como hoy, nuestro amigo, se encontraría con el abrazo de una amigas.
¡Qué gusto da leerte!
Un abrazo.
A mi els dies com avui m'agraden. Trobo que encara hauria de fer més fred i ploure més...
Seguramente Vafalungo, en un día como hoy pasan muchas cosas, incluso le pasan a los amigos de los amigos y sin embargo, la vida sigue, avanza y el corazón sigue latiendo para avisar que hay una leve esperanza de vida y por qué no, de amor. Benditos aquellos que en un día como hoy, pueden llenar sus pupilas con tan dulces palabras y pensar para después hacer.
Gracias Vafa, tus relatos son exquisitos!!
Besos enormes!
Sil
Maria Jesús: Gràcies per la visita i el comentari! A vegades s'assequen les llàgrimes, però mentre l'ànima encara no ha estat derrotada. Malgrat tot. Una abraçada.
Sense fer soroll: Exacte, és el més important i el que ens ha d'ajudar a no perdre de vista que mentre ho creguem, tot és possible. Una abraçada!
Laia: Sí, el nostre amic ha de saber que està VIU i no deixar-se ensorrar. Arribarà lluny, i tant! Un petó!
Shadow: Fes car al teu cor, Shadow, i batega amb força! Una abraçada!
LLuNa: Sí, al final la trobarà, i segurament, estimarà. Un petó!
La punta de mi lengua: Brindo por ese abrazo! Que gusto que pases por acá!
Què t'anava a dir: Ui, em comences a fer por, entre els teus amics i els teus gustos... ;P Jo, en canvi crec que no, que ha de sortir el sol i sentir com sona AF per tot arreu!
Sil: Mil gracias por tus palabras, Sil! Sí, la esperanza está siempre allí. Un beso!
Publica un comentari a l'entrada