A la Casa Verda hi ha de tot:
Hi han sheriffs, ballarines i el Follet Tortuga.
S'hi menja formatge de cabra i s'hi juga a la sardina.
No s'hi dorm gaire, però s'hi dorm bé.
La fusta fa olor de cep, i el rellotge gira en sentit contrari.
Des d'allà es veu el mar, però està a la muntanya.
S'hi pot cantar, contar i trobar. De les tristors, òbviament, se'n fa fum.
S'hi comparteix nom i il·lusions, records i jerseis.
A la Casa Verda sempre hi som benvinguts.
10 comentaris:
Home!!! Sent verda com vols que no sigui fantàstica!
La meva tota verda no sé si serà, però benvingut sempre hi seràs!
maraya
Quina casa més fantàstica! Començant pel color perquè el verd és el meu preferit i seguint per tots els personatges màgics que hi viuen. M'agradaria trobar aquesta casa verda i fer-hi una aturada al meu camí... Mentrestant, passejo per les teves ben trobades paraules. Gràcies.
Molts petons i un somriure
Una casa i verda només pot ser una bona casa :) ...saps m'ha recordat una cançó del manu Chao "Dans mon jardin, il y a mon chien, il y a sa niche, il y a son vin..." és una cançó molt xula on també hi ha de tot... al cap i la fi tant s'hi val si és una casa o un jardí o les dues coses alhora, el que s'hi val és que en aquest lloc hi haga aquest "bon rotllo" és a dir ser feliç :) salutacions
Maraya: Moltes gràcies. Hauràs de fer una festa d'inauguració, ja ho saps.
Shadow: Gràcies per la passejada. La Casa Verda existeix, segur que un dia o altre hi faràs cap.
Un petó.
Joan: És una bona casa, en efecte. Buscaré la cançó, i tens raó, si ets feliç ja pots estar on vulguis que fins el lloc més desagradable es transforma en un escenari meravellós.
Una abraçada.
Oh, una regadora taronja a la seva casa verda destacaria, sens dubte.
I quan dic "destacaria" no vull dir que "trauria taques", en tot cas, potser en faria, d'humitat.
El taronja i el verd combinen molt bé.
Per les taques no pateixi, a la Casa Verda la humitat és relativa i les taques s'evaporen.
T'as canviat de casa, Vafalungo, o n'es una virtual? Ho sento pero des de tan lluny estic una mica perdut.
F.
No m'he canviat de casa, segueixo a lo piset, però el cap de setmana passat vaig fer un alto en el camino i vaig retrobar-me alguns enginyers de butifarres i enciams en un indret molt especial.
Una abraçada
Hola Aniolet! m'ha agradat molt que escribissis sobre la Casa Verda!!! per a mi la millor casa del món mundial, és clar!!ja ja.. però el que més m'ha agradat és la frase "a la casa verda sempre hi som benvinguts"... m'agrada que pensis això, i que ho hagis escrit... perque és del tot veritat...bé, què t'haig de dir que no sàpigues...
Per cert, casi em peto quan he vist lo del sheriff, ballarines i Follet Tortuga!!! ja ja ja.. va estar divertit, eh? ara només et falta penjar al teu blog el video dels 4 rotant!! penja'l penja'l... agafa'l del facebook meu o de la Ingrid, vale? molts petons. Maria.
Maria!
Quina ilu que passis per aquí!
La Casa Verda mereix això i molt més! El vídeo no el posaré, que sembla que al final el sopar del dia 15 no es farà, no?
Molts petons!
Publica un comentari a l'entrada