Que si tú tienes un extraño dolor
yo te canto como lo puedes sacar
Por la boca con voz a trueno
tanto llanto, tanto vas tú a cantar
(Dusminguet)
No sempre em reconec.
Quan fa massa fred i tanco els ulls, invento miralls i laberints.
L'olor de la molsa em recomforta. Les ortigues no m'agraden.
Viatjo sovint al teatre fictici de la vida. Volo sense motor.
M'oblido de regar les plantes i em fa mandra planxar.
M'amago sota capes de fal·làcies, però encara no he après a mentir.
yo te canto como lo puedes sacar
Por la boca con voz a trueno
tanto llanto, tanto vas tú a cantar
(Dusminguet)
No sempre em reconec.
Quan fa massa fred i tanco els ulls, invento miralls i laberints.
L'olor de la molsa em recomforta. Les ortigues no m'agraden.
Viatjo sovint al teatre fictici de la vida. Volo sense motor.
M'oblido de regar les plantes i em fa mandra planxar.
M'amago sota capes de fal·làcies, però encara no he après a mentir.
6 comentaris:
La foto és fantàstica!
El que dius també.
I que deixin comentaris així, encara més!
Un escrit que fa pensar... i la foto: l'has fet tu? Està molt bé.
Et deixo una frase que m'encanta de François de la Rochefoucauld:
"Si no tenim pau dins nostre, de res serveix buscar-la fora."
Hauràs vist al meu blog que m'encanten les frases i fragments que em transmeten coses.
Salut!
Sí, molts aforismes concentren grans dosis de veritat i poden ser un bon indicador per no perdre el rumb.
La foto està feta entre Flores i Santa Elena, al Petén, Guatemala, ara farà uns dos anys.
Y cantaria tanto que ni te imaginas...
Como va todo?
Pues cante, cante, de eso se trata.
Bienvenida de nuevo al charquito.
Por aquí todo bien, pasando unos días en casa de mi hermana y disfrutando de mi sobrino.
Publica un comentari a l'entrada