No calen les presses ni les empentes, la incomunicació ni el despreci, la seriositat ni la formalitat. No ens fa cap falta negar el somriure, la por a l'abraçada, evitar que s'acaronin il·lusions. No hi ha cap necessitat de seguir les convencions, d'anar pel camí marcat, de mentir per sobreviure. No val no creure en els somnis ni en els contes.
Marta
Fa 5 mesos
8 comentaris:
Com pots dir tantes veritats, tan ben dites i en tan poc espai? Ets genial! I m'ha arribat a l'ànima això que no cal seguir les convencions. Durant molt de temps fer-ho m'incomodava molt, ara, en canvi, em surt amb molta naturalitat:P
No, tens tota la raó... hi ha tantes coses que no calen, que no necessitem, que no ens fan cap bé, i que malgrat tot, les fem... però mira, en això dels somnis si que hi crec, i en els contes depèn de quins :P Un petó gegant, a veure si et converteixes en el gripau que fa tant temps que no trobo! :P
tantes coses que no necessitem... I mica en mica anem augmentant la llista. B7s!
¡Bien dicho, compañero! ¡Estamos contigo!
Qui no cregui en els contes es potser perquè mai n'hi han explicat un de debò, de tot cor.
Hi ha moltes coses que no fan cap mena de falta. Només es necessita veure-ho, que de vegades anem tant ràpid que ni tenim temps d'adonar-nos-en.
Un beset,
Em quedo amb la part del somriure :) dius tantes veritats amb la resta :)
Fada: Visca la naturalitat, doncs! :P
LLuNa: Massa coses que no calen, i el poc de cas que fem a les que sí que calen... Petons!
Nimue: Em sembla que haurem de cremar aquesta llista, ara que s'apropa el foc purificador de Sant Joan. Ptonets!
La punta de mi lengua: Y yo que me alegro, ¡compañera!
Stel: Sí, les presses no són mai bona companyia. B7s!
Cesc: Somriem plegats, doncs! Salut!
I tant que existeixen els somnis: són el motor del snostres dies, o ho haurien de ser
Publica un comentari a l'entrada