Hi ha paraules que no tenen veu. Tonalitats buides que no saben riure. Ni plorar.
Hi ha silencis sense ànima i mirades que s'espanten darrere del mirall.
Hi ha distàncies que s'escurcen o s'allarguen en funció de la complicitat de la teva mirada.
I hi ha errors. Errors vestits de retrets i de rendicions. Però l'únic error veritable, al que de debò hem de témer, és a la por d'equivocar-nos.
I la tia Pepa li'n darem un tall
Fa 3 mesos
12 comentaris:
Sempre ens diuen que "el camí a l'infern està empedrat de bones intencions" pero aixo no ens ha pogut aturar a l'hora de fer errades. Sense aquestes errades no podem aprendre i no podem viure.
Es bonic lleigr el teu blog i veure que a algu li passen aquests pensaments pel cap i te la generositat de compartir-los.
Fa dies que et llegeixo i m'agrada el que dius, però mai t'havia comentat. Com diu overseas_chef, "és bonic llegir-te i veure que a algu li passen aquests pensaments pel cap i te la generositat de compartir-los."
Jo no ho sabria dir millor.
Hola, jo vaig passant per aqui i vaig llegin-te i sovint penso que què feiem estudiant junts si tu tenies vocació de poeta i ets un escriptor molt bo!!
La por d'equivocar-nos un gran tema que a mi cada dia hem provoca nous reptes!! i intento anar trampejant com puc! Ho descrius tot molt be!
Cuida't.
Montse
però és una de les pors més difícils de vèncer. i més quan sembla que no aprenem dels errors...
Totalment d'acord, si tens por a equivocar-te no n'aprendràs mai, el millor és enforntar el que vingui i la por desapareixerà o no... xo de braços plegats no ens hi podem quedar...
La qüestió és actuar i no deixar-nos véncer per la por. Malgrat ens equivoquem, s'ha d'intentar, i si no surt bé, ja haurem après quelcom. Una abraçada.
M´agrada el caminet de fusta i paraules que poses damunt l´aigua salada,...fins la cabana. Vinc des de casa la Nimué. Estàs convidat a casa meva.
Una abraçada.
Millor equivocar-se que penedir-se de no fer res.
I quanta raó que tens! La por a equivocar-nos sempre escurça el camí i hi posa murs perquè no puguem seguir endavant.
Jo espero equivocar-me moltes vegades més, això significarà que sóc persona i que estic viva :)
Un petó!
Uo, quina il·lusió saber de tu!!! m'ha agradat moltissim trobar un comentari teu!!
paraules sense sentit sempre n'hi ha...malauradament!
una abraçada gegant i cuida't
La por a l'error m'acompanya massa sovint i m'hi emprenyo perquè em frena. Tot i això em sembla que poc a poc vaig aprenent a no fer-li cas...
Un beset!
Overseas_chef: Les errades són unes grans mestres. Una abraçada molt gran!
Rita: Moltes gràcies! :) Petons!
Montse: Tots hem donat moltes voltes, i jo també. I totes les passes que he donat, fins i tot les que sembla que no portaven cap a on toca. No tinguis por d'equivocar-te, segur que te'n surts la mar de bé! Petons!
Daina: Difícil no vol dir impossible. I que sembli que no n'aprenguem no vol dir que no ho interioritzem una mica. Petons!
Cesc: No, no ens hi podem quedar. Salut!
Laia: Sí, s'ha d'intentar, malgrat la por, malgrat tot.
Violeta: Aquesta és també casa teva, doncs! Una abraçada!
Jesús M. Tibau: I tant! Una abraçada!
LLuNa: Equivoquem-nos moltes vegades! Petons!
Anna: :) El mateix et dic! Una abraçada!
Stel: Un gran aprenentatge, sens dubte. :) B7s!
Publica un comentari a l'entrada