Cada cert temps se m'escapa una part de l'ànima a través d'una agulla. Juntament amb les plaquetes i el plasma, penso si no marxarà també algun dels meus somnis. El metge em diu que els globuls blancs es recuperen en dotze hores, les plaquetes en tres dies i els globuls vermells en dos mesos. Però no m'ha dit quan de temps es tarda en recuperar les il·lusions perdudes. Així que si algú les troba, perdudes enmig de dubtes i casualitats, que sàpiga que són contagioses i que tenen certa tendència a provocar insomni i deliris diversos. Com per exemple, creure que val la pena abraçar i somriure, malgrat tot.
10 comentaris:
les il·lusions perdudes sempre se les acaba trobant algú. Tu no patisques, que al final acaben tornant, més grosses i fortes! ;)
El meu absentisme al Charquito no té precedents.
Demano disculpes i passo de donar excuses.
Si les trobo li ho faré saber, no ho dubti.
Em sembla que això tan bonic que guardes dins teu no s'escaparà pas, i menys aquests somnis tan dolços i aquestes ganes d'abraçar i somriure :)
Que habitin molts més anys a dins teu, Vafalungo !!! I que nosaltres ho puguem veure :P
Petons :*
Nimue: Si tornen grosses i fortes ja estarà bé. B7s!
Proudemax: No calen excuses, ja ho sap. Se la troba a faltar, però passi quan vulgui i pugui.
LLuNa: No sé si s'escaparà, però mentre puguem, abraçarem i somriurem, oi? Petons!
shhttt... no ho diguis a ningú, però avui és un dels dies que penso que m'agradaria que existissis de debò
Jo vull una transfusió de sang d'aquesta. Així els somnis no s'escaparien: jo te'ls explicaria;)
Els somnis son de tals dimensions que fa impossible que s'escolin a través d'una agulla. Sortiré a fer recerca. Si no les recuperes en un breu termini, m'ofereixo a compartir les meves. Una abraçada!!!!
Segurament en cada comentari que et deixi diràs quin tio sempre diu el mateix, però és que quedo bocabadat de la forma en què expresses les coses, en què ho dius... Espero que trobis les il·lusions i les dels que les hem perdut, diuen que es retroben amb naltros i que les podem substituïr, el món està boig però naltros necessitem il·lusions oi... Sort nano :)
VAFA!!! He pasado a dejarte un mimo. Te tengo un poco abandonado virtualmente pero no mentalmente.
Te dejo un beso y un abrazo enorme!!!
Sil
Daina: No ho diré a ningú. Hi ha moments en els que jo també voldria existir de debò. Petons!
Fada: Oh, sí, explica-me'ls! Segur que sonen molt millor que tal i com els recordo. B7s!
Laia: No et pensis, per una agulla hi poden cabre moltes coses. I les il·lusions perdudes poden ser tan primes com una serp i tan febles com un fil que aguanta massa. Però les seguirem buscant i les trobarem, oi? Una abraçada!
Cesc: Sí que està boig, el món, però les il·lusions, encara que després les perdem, ens deixen una estranya sensació que ens empeny a creure que aquesta bogeria pot valer la pena. Salut!
Sil: Muchas gracias por la visita y por el mimo! Un abrazo y un beso de vuelta!
Publica un comentari a l'entrada