9.6.08

La vida vista des dels 39

He tornat a vèncer. Ha estat una lluita difícil. Acarnissada. Dura. Però els dolents han estat derrotats. Exterminats. Eliminats. Han intentat aprofitar que els cavallers encarregats de defensar el castell estaven de permís i han atacat sense pietat. I han causat un bon ensurt. La vida, des dels 39 (graus) es veu diferent. Deliris (de grandesa), marejos, i una sensació d'estar passejant enmig de l'àrtic i ballar tangos amb els esquimals i els óssos polars van ser els primers símptomes que alguna cosa estranya passava. Per sort, els defensors del bé s'han pogut reorganitzar, i després d'una llarga i penosa guerra de trinxeres primer, i de guerrilles després, han aconseguit que l'enemic abaixi les espases i accepti una rendició honorable. Seran desterrats i declarats gèrmens no grats. Si els veieu rondar pels vostres reialmes, aixequeu el pont i negueu-los el visat d'entrada. Excepte en el cas que vulgueu ballar un tango amb un ós polar.

11 comentaris:

Srta "Y" ha dit...

sret vafa!... jo també he estat submergida amb una lluita viral d'aquestes que fan història... però el cas és que necessito reforços... ja que es neguen a abandonar la meva morada... i aixo que he utilitzat les meves armes secretes que en teoria són infalibles...

Què t'anava a dir ha dit...

Caram, portem un anyet que déu n'hi do, eh? Cuida't!

nimue ha dit...

oooh! m'havia fet la il·lusió que estaves en algun país tropical amb 39º! Que bé!! Però resulta que estaves malaltet... vaja! espere que la invasió es retire del tot ben aviat! Millora't!

Anònim ha dit...

després d'un mareig bé una baixada, tant com per ballar amb un ós polar? molt bo nano :)

Overseas_Chef ha dit...

Vaig passar Setmana Santa amb 40 de febre. Durant els meus deliris vaig tornar a caminar un temps per Barcelona i vaig tenir la oportunitat de tornar a fer una expedicio a la selva despres de molts anys...

F

Mes ciencia ficcio:
http://www.youtube.com/watch?v=pAnpGXPYAIQ

vafalungo ha dit...

Srta "y": Aguanti! Segur que acabarà derrotant. No ha vist que a les pel·lícules els dolents sempre perden? B7s!

Què t'anava a dir: N'hi ha hagut de millors, és veritat. Em cuidaré, merci!

Nimue: En un país tropical a 39ºC! Ja m'agrada la calor, però, tant? Si és així, almenys que hi hagi aigua a prop per poder-nos refrescar... Ptonets!

Cesc: I tant, un ós polar i un exercit de pingüins! Una abraçada!

Overseas_chef: Espero que el proper cop que passis per aquí no estiguis a 40 de febre, i puguis gaudir com cal d'aquesta passejada.
Molt bo el vídeo! :) Una abraçada!

fada ha dit...

Amb el títol em pensava que t'havíem de felicitar, pels 39 tacos, però ja veig que és tot una altra cosa. Petonets dels que curen. Recupera't que aquestes temperatures no són bones per a un adult!

vafalungo ha dit...

Ui, pels 39 encara em falten unes quantes voltes al sol. Gràcies pels petonets, em sembla que ja em trobo millor. :)

Judit ha dit...

oix, sort que ja està passat. Una abraçada, i compte amb les ósses :P

miriam ha dit...

Jajaja. jo també em pensava que estaves d'aniversari i resulta que es taves en una festa amb esquimals i ossos polars mentre les teves defenses batallaven amb l'enemic! Aix, si es que amb aquest clima no és d'extranyar...apa, millora't!! un petó

vafalungo ha dit...

LLuNa: Sí, el ball polar ja ha baixat el teló. Petons!

Audrey: No, el meu aniversari és el setembre, i pels 39 encara me'n falten uns quants :P Els qui potser feien anys eren els óssos polars... Petons!