El temps pot ser una presó. Els segons que s'allarguen, els minuts que desapareixen. El temps pot ser una presó. I un manicomi.
Les paraules poden ser una presó. El llenguatge, el to, la veu, les explicacions i els silencis. El silenci també pot ser una presó.
El passat pot ser una presó. Una condemna que no deixa avançar, uns ulls que no se saben obrir. El passat pot ser una presó. El present també.
Els desigs poden ser una presó. Una ceguera quotidiana, un neguit que clama frustrat. Les il·lusions perdudes també són una presó.
Els mapes poden dur-nos a la presó. Un itinerari mal dibuixat, un refugi que no existeix. Els plànols poden ser una presó.
Els dubtes poden ser una presó. Tanquen la porta a les possibilitats que encara no han passat de llarg. Els dubtes són una presó. Les pors també.
La imatge pot ser una presó. Un reflex, un angle, una desproporció. Una imatge pot ser una mentida. I una presó.
Marta
Fa 5 mesos
7 comentaris:
jo vull que em deixen sortir de permís. Promet escapar-me...
Realment si ens tanquem tot és una presó oi?
Nimue: I tant, escapar ben lluny d'aquests barrots que ens impedeixen caminar. Jo també prometo escapar-me!
Cesc: Sí, pot ser-ho, i la presó d'un mateix és la pitjor de totes. Una abraçada!
Vafalungo, i si el món és tot ell una presó? I si la vida és tota ella una presó? L´existència humana, segons com ho miris ho és, no?
Aiii...
Petonets.
Però què bo lo de la ceguera quotidiana!
Violeta: El món i la vida poden ser una presó, però també podem escapar-nos. Només cal no tenir por a la llibertat. Petons!
Proudemax: Espero que no es refereixi a la errata ortogràfica...
No home no, no m'hi havia ni fixat, estic cega ;)
Publica un comentari a l'entrada