Amb la vida. Amb un mateix. Amb el ritme de les passes que ens porten a descobrir noves aventures. Amb el ritme que ens fa ballar fins que surt el sol.
Reconciliar-se amb les paraules que s'han quedat en blanc. Amb les que s'han equivocat de destí o de destinatari. Amb les casualitats i les seves causes. Amb el drac i amb la princesa. Amb els veïns i amb els gats.
Reconciliar-se amb els que encara no ens hem enfrontat, amb els que ens posen traves, amb els que no lluiten per vèncer les pors.
Amb el camí que no he pres, amb els fracassos que m'han fet créixer. Reconciliar-me amb tots els qui sóc, amb tots els qui hauria pogut ser, amb tots els que seré.
I la tia Pepa li'n darem un tall
Fa 3 mesos
9 comentaris:
Cada dia em deixes amb la boca oberta, reconciliar-se és vital... salut :)
T´envio mil petons. Tinc son...
Reconciliar-se cada dia amb tot i tothom és el darrer que hauríem de fer abans d'anar a dormir, per començar de nou cada dia.
Bona nit i uns petons si m'ho permets... :)
reconciliar-se...que bé que sona, però hi ha moments que no pots reconciliar-te amb tot, sinó segurament renunciaries a uns principis, a uns ideals i a una manera de ser, que et fa únic al món!Perquè ens entossudim a prendre l'essència de les persones i homogenitzar-les.Una abraçada!
Reconciliar-se segons amb qui i segons com...
Jo ja m'he tornat molt selectiva a aquestes altures del partit, què li anem a fer...
Cesc: Reconciliar-se deixa bon gust de boca, oi? :)
Violeta: Oh, petons adormits! :) Descansa, doncs. B7s!
Rita: Seria un bon exercici, oi? Els petons es permeten i s'agraeixen! Aquí en van uns quants de tonrada.
Anna: Reconciliar, però desde l'acceptació de les diferències, no des de l'homogenització. Tots som únics, està clar! Una abraçada!
Nimue: T'entenc. Potser jo a vegades ho he estat massa poc, de selectiu. Però sí, a aquestes altures del partit, sembla difícil canviar la tàctica. B7s!
Jo em pregunto si algun dia el jo, el meu i amb mi es reconciliaran entre ells....qui lo sa...
Les reconciliacions alleugereixen les tensions. De sobte, tot pren un color diferent. Però a vegades dubto si em reconciliaré amb mi mateixa, ni que sigui per un instant. Un petó.
Tender: Aposto pel sí. Ptons!
Laia: Reconcilia't amb tu mateixa, i tant! I no per un instant, sinó per totes les llunes que han de venir. B7s!
Publica un comentari a l'entrada