22.12.10

Exercici per viatjar al passat (i tornar sa i estalvi)

Retrobar un dietari antic. Rellegir-lo. Descobrir aquell que havia estat però ja no sóc. Descobrir aquell que encara sóc. Recordar monstres derrotats, batalles perdudes, guerres que encara no s'han acabat. Reviure immersions abissals. Tornar a escoltar melodies que havien caigut al pou de l'oblit. Ballar de nou. Llegir pàgines on les ferides i les carícies es confonien. Passar pàgina. Ruboritzar-se amb la ingenuïtat que s'ha perdut pel camí. Pensar que, malgrat tot, no tota la ingenuïtat ha quedat enrere. Tancar els ulls i no pensar. Malgrat tot. Agafar la mà d'aquell que havia sabut ser. Voler espantar els dubtes de llavors, ara que ja no hi són. Tancar el dietari i somriure imaginant que el jo que seré em vingui a visitar un dia d'aquests i em porti bones notícies.

15 comentaris:

Violeta ha dit...

Seria meravellós poder fer això que dius. Però jo no trobo el dietari per enlloc...

:)

Guspira ha dit...

A vegades obrim el calaix dels records per recordar d'on venim, de què som fetts... Altres, rellegim un vell dietari per fer memòria de qui érem, d'adornar-nos de qui som...
M'agrada especialment la frase que dius: "Descobrir aquell que havia estat però ja no sóc. Descobrir aquell que encara sóc."
Bé... són dues frases! :)
Espero que el teu futur "jo" et porti bones noves!

Per cert, m'ha agradat molt el teu comentari! Gràcies!
Una abraçada!

LLuNa ha dit...

Estem fets d'aquests moments que hem viscut... desitjo que d'aquí a uns anys, tots puguem mirar enrere i somriure un xic.
Les teves paraules tenen la màgia de transportar-me sempre... ja ho saps ;)

trapezista ha dit...

el més important és tornar sa i estalvi, i sembla que tu ho has aconseguit :-)

vafalungo ha dit...

Violeta: Per fer el viatge el dietari ajuda, però no és imprescindible. Troba algun objecte que t'hi porti, alguna melodia, alguna olor, i poc a poc hi arribaràs.

Guspira: Sí, de vegades toca fer una aturada, agafar aire i mirar al mirall del temps per veure qui èrem i qui som. :)
Una abraçada!

LLuNa: Sí, estem fets d'allò que hem estat, però també d'allò que serem. I espero que aquest desig teu pugui ser realitat. Petons!

Trapezista: Sí, de moment he tornat sense ferides aparents. :)

Guspira ha dit...

Ei... passo per desitjar-te molt bones festes! Una abraçada!

vafalungo ha dit...

Moltes gràcies, Guspira, i igualment, que passis un molt bon nadal i un bon any nou! Una abraçada!

Astnum ha dit...

Retrobar un dietari antic i arribar a aquesta conclusió ha de ser meravellós. Tant de bo el que jo seré em vingui a visitar també, un dia d'aquests, portant-me bones notícies!

Bon cap d'any!

Guspira ha dit...

Et desitjo grans felicitats i petits somriures per passar les 365 nits de l'any que encetem...
una abraçada!

vafalungo ha dit...

Astnum: Segur que, si ve, et porta grans notícies. Molt bon 2011, que sigui ple de lletres (escrites i llegides), de satisfaccions i reptes aconseguits i d'alegria compartida.

Guspira: Moltíssimes gràcies, i que l'any nou et sigui propici i la deesa Fortuna guiï el teu rumb amb encert.

Eva ha dit...

Durant molt de temps vaig escriure un diari. Encarara el conservo, de tant en tant el rellegeixo. Quan ho faig sento una mica de vergonya del que escrivia. Ara tinc una vida COMPLETAMENT DIFERENT però quan llegeixo les meves pròpies paraules em torno a sentir tant desprotegida i vulnerable com abans.

Bon any nou!

vafalungo ha dit...

En el fons el passat és una mica això, una àncora que ens permet no anar a la deriva, malgrat que ja no ens reconeguem en aquell que crèiem que érem. Una abraçada i molt bon any!

Astnum ha dit...

Hola!! He arribat al moment del curs en el qual m'he de llegir Els jugadors de whist i ara he recordat que tu el vas portar un dia a classe! De moment, només vaig per la pàgina 94, però m'està agradant moltíssim! A tu et va agradar, també, oi?

Fins divendres!

vafalungo ha dit...

Hola! Sí, em va agradar molt. El divendres t'ho comento, si tenim temps. Per si de cas me n'oblido, dilluns 17 l'autor fa una xerrada a l'Autònoma sobre el Making of de la novel·la. T'envio un mail amb els detalls. Fins divendres!

epine ha dit...

ola
sou de portugal e ler o teu blog deu-me a impressão de estar a ler um texto medieval, uma cantiga de amor de um trovador. gostava de ler mais coisas tuas
espero que me escrevas um dia
abraço