Punt de partida (un somriure per passar la nit)

Un somriure per passar la nit. Així es deia el meu primer blog. Ara que torno al punt de partida i toca reinventar-me de nou, m'aferro a totes les delícies que m'han acompanyat des de llavors; les invoco amb força: a les aigües dels llacs sota els volcans, a les paraules que abracen, a les girafes rumberes, als trens sense estacions, a les receptes a foc lent, als mitjons de colors, als brindis per celebrar la vida. Instants eterns d'un pretèrit imperfecte als que demano que m'indiquin el nord, just quan el vent s'ha endut el mapa que em duia a una cova on s'hi amaga un tresor que no és el meu, custodiat per un monstre malèvol. Arribarà l'alba, i amb ella reemprendré el camí. Em trobarà ballant.