11.12.10

Per mars i muntanyes

Ja fa algun temps que he aprés a navegar. A hissar veles i a llevar l'àncora, a remar quan és necessari. Les moltes tempestes que he viscut han trencat el pal major i han enfollit al capità, que s'aferra a un timó que no va enlloc. Però jo aviat arribaré a port i de les restes del naufragi en construiré una nova nau. Més sòlida, més manejable. Amb ella sabré cabotar per impedir l'atac dels corsaris i evitar el cant de les sirenes. Amb la protecció de Posidó i de Yemanjà descobriré nous mons, coneixeré meravelles inimaginables i traspassaré les fronteres on habiten els monstres més temuts. Poc a poc reclutaré als millors mariners, expedicionaris amb ganes d'aventura i de mar. I, junts, hissarem la nostra bandera per sobre les ones de la desídia.

7 comentaris:

Guspira ha dit...

Tot un món de sensacions...
M'has fet pensar en una cançó molt especial...

la vida té vida pròpia ha dit...

jo també he pensat en una cançó :-)

vafalungo ha dit...

Guspira: Sentir sensacions, sentiments, mentre passegem pel món. D'això es tracta, no? En quina cançó t'ha fet pensar? En la dels Amics o en alguna altra?) Gràcies per passar per aquí i deixar-hi el comentari! Benvinguda!

La vida té vida pròpia: Benvinguda, també! I la teva cançó és la mateixa que la de la Guspira? Si que ha sortit musical, aquest post...

Violeta ha dit...

El teu relat promet i és constructiu, optimista. Espero que així sigui en el viatge que inicies.

Una abraçada molt forta.

la vida té vida pròpia ha dit...

la meva és la dels Amics... se m'enganxa com una bona cosa i la vaig repetint en el cervell obsessivament :-)

Guspira ha dit...

Estic d'acord ambb tu! D'això es tracta...
La cançó? Sí, la dels Amics...
"Si del món tots els desitjos..." :)
M'encanta!
Que tinguis molt bona setmana!

vafalungo ha dit...

Violeta: Jo també ho espero, gràcies! Una abraçada!

La vida té vida pròpia: :-)

Guspira: [...] i els dos siguem prou valents! Molt bona setmana per a tu també!