Ja fa algun temps que he aprés a navegar. A hissar veles i a llevar l'àncora, a remar quan és necessari. Les moltes tempestes que he viscut han trencat el pal major i han enfollit al capità, que s'aferra a un timó que no va enlloc. Però jo aviat arribaré a port i de les restes del naufragi en construiré una nova nau. Més sòlida, més manejable. Amb ella sabré cabotar per impedir l'atac dels corsaris i evitar el cant de les sirenes. Amb la protecció de Posidó i de Yemanjà descobriré nous mons, coneixeré meravelles inimaginables i traspassaré les fronteres on habiten els monstres més temuts. Poc a poc reclutaré als millors mariners, expedicionaris amb ganes d'aventura i de mar. I, junts, hissarem la nostra bandera per sobre les ones de la desídia.
7 comentaris:
Tot un món de sensacions...
M'has fet pensar en una cançó molt especial...
jo també he pensat en una cançó :-)
Guspira: Sentir sensacions, sentiments, mentre passegem pel món. D'això es tracta, no? En quina cançó t'ha fet pensar? En la dels Amics o en alguna altra?) Gràcies per passar per aquí i deixar-hi el comentari! Benvinguda!
La vida té vida pròpia: Benvinguda, també! I la teva cançó és la mateixa que la de la Guspira? Si que ha sortit musical, aquest post...
El teu relat promet i és constructiu, optimista. Espero que així sigui en el viatge que inicies.
Una abraçada molt forta.
la meva és la dels Amics... se m'enganxa com una bona cosa i la vaig repetint en el cervell obsessivament :-)
Estic d'acord ambb tu! D'això es tracta...
La cançó? Sí, la dels Amics...
"Si del món tots els desitjos..." :)
M'encanta!
Que tinguis molt bona setmana!
Violeta: Jo també ho espero, gràcies! Una abraçada!
La vida té vida pròpia: :-)
Guspira: [...] i els dos siguem prou valents! Molt bona setmana per a tu també!
Publica un comentari a l'entrada