21.11.10

De confeti i de mosquits

Un vent suau m'embriaga de records i m'anuncia que el món es ple de confeti i de mosquits. Ja no em queden monedes per llançar al pou dels desigs però darrera de cada cantonada demano explicacions. Teixeixo la vela que m'ajudi a portar les il·lusions mar enllà mentre escolto cançons que parlen de dracs i de capses petites. Faig un últim glop amarg i empasso la vergonya d'haver perdut, però sé que l'espelma encara no s'ha apagat i que les meves ales encara no s'han oblidat de volar.

7 comentaris:

Astnum ha dit...

M'ha semblat una delícia. I és que possiblement les contradiccions són una de les característiques més pròpies de l'ésser humà...
M'ha agradat molt aquest món ple de "confeti i mosquits", però sobretot m'ha agradat el final. Crec que és important que l'espelma no s'apagui. Mai hem de deixar que les circumstàncies ens tallin les ales.

Fins demà!

vafalungo ha dit...

Sí, les contradiccions em semblen imprescindibles per mirar d'entendre una mica millor l'ànima humana. I ni les circumstàncies ni ningú no hauria de poder tallar-nos les ales, però a vegades no trobem l'espai per poder-les desplegar en tota la seva plenitud...
Fins divendres!
:)

LLuNa ha dit...

Veig que els teus escrits segueixen la línia habitual... meravellosos, fantàstics... brillants. El més important... és no oblidar com es vola, i no tenir por de fer-ho :)
Un petonàs!!!!!!!

trapezista ha dit...

Potser ens equivoquem, però no perdem, caminar per la vida és ja una gran victòria.
M'ha agradat molt el teu blog!

vafalungo ha dit...

LLuNa: Enlairem-nos, doncs!
Trapezista: Hi ha derrotes que, al final, valen la pena. I sí, caminar per la vida ja és prou victòria. Benvinguda!

Guspira ha dit...

Després d'una gran encesa, sempre resta el fum de les tèbies espelmes apagades...
Et desitjo un món ple de confeti!

vafalungo ha dit...

Oh, un món ple de confeti, moltes gràcies! :)