17.5.08

Coses que no m'agraden

No m'agraden les presses ni llevar-me aviat; tenir fred, que m'enganyin, la intel·ligència desaprofitada, les mirades per sobre de l'espatlla, la por que ens paralitza, els trens que he perdut, els nemàtodes, les rebaixes, la ginebra, els crits, les corbates, els paradisos artificials, les armes, la premsa del cor, la llei de Murphy, conduir, que l'all es repeteixi, que s'oblidin els somnis, les cuirasses. I no m'agrada acostumar-me a les coses que no m'agraden.

14 comentaris:

fada ha dit...

Confesso que he hagut d'agafar el diccionari per saber què era això tan lleig dels nematodes (segons el diccionari sense accent). Buf! Si no tenen aparell circulatori, ni respiratori! Com s'ho fan? Deus ser de mena optimista, tu. La meva llista de coses desagradables coincideix plenament amb la teva excepte en dos punts: no coneixia els nematodes i no em desagrada conduir, però és moooolt més llarga. La coca-cola, les muralles, les convencions, la hipocresia, les falses aparences, el mosquit tigre, haver de fer cua al súper, els papers per terra... Però la llista de les coses que m'agraden també és llarga. I una d'aquestes és el teu blog. Gràcies per la companyia que ens fas. Un petó.

vafalungo ha dit...

Aquesta llista podria ampliar-se, evidentment. Però la llista de coses que m'agraden seria encara més llarga. I rebre missatges com els teus seria una de les coses que l'encapçalarien. I visitar el racó virtual que habita la Fada també. Un petó.

Anònim ha dit...

i sopar al terra també t'agrada no? ;)

vafalungo ha dit...

Sí, sobretot si estic ben acompanyat.

Judit ha dit...

Les coses que no ens agraden també ens ensenyen moltes coses. Sobretot, a valorar aquelles que sí que ens agraden. Però això ja ho sabem, i forma part de la vida.

No t'acostumis al que no t'agrada, i... acostuma't, si de cas, a escriure més :P perquè ja veus que tots estem la mar de contents de poder-te llegir :)

Una abraçada... i espero que ens veiem aviat :( ja no ens veiem mai!

Lluna ha dit...

Un post preciós. Coincidim molt en les coses que no ens agraden excepte en el conduir, que a mi em relaxa. Gran mestre el Carles Belda... jo vaig poder gaudir de la seva música fa poquet i ja tinc ganes de tornar a trobar-me'l:)

vafalungo ha dit...

LLuNa: Sí, les coses que no ens agraden sovint ens ensenyen i ens permeten valorar el que sí que ens agrada. I forma part del joc, suposo. El dia i la nit, la llum i la foscor, el blanc i el negre. Una abraçada, i sí, ara fa temps que no coincidim.

Somiant la lluna: Jo ara fa alguns mesos que no el veig. Espero gaudir-lo de nou ben aviat. Com és que a tothom li agrada conduir? Jo prefereixo anar en tren. B7s!

Què t'anava a dir ha dit...

A mi tampoc m'agrada conduir, prefereixo el tren i un bon llibre.

També odio: Ventdelplà, els pobles del Segrià i la olor de pipi de gos.

vafalungo ha dit...

Amb Ventdelplà i la olor, estem d'acord. Amb els pobles del Segrià, hi ha boira, cargols i San Miguel, però alguna cosa bona també tenen. L'accent, per exemple. I que a la seva capital hi viu el nebot més guapo de tots els nebots del món mundial. :P

Anònim ha dit...

doncs a mi m'ha agradat molt la cançó!!
...ufff, perillós acostumar-se a les coses que no ens agraden!

Laia ha dit...

No m'agrada tenir fred una diumenge a la tarda, ni les mirades no retornades, els somnis trencats, no trobar el perquè, el silenci incòmode,no m'agrada tenir-lo al costar sense tenir-lo del tot, ni les preguntes capcioses i els caragols.
Per cert, tampoc m'agrada la boira, tot i que vaig nèixer a ponent.Un petó.

Què t'anava a dir ha dit...

El teu nebodet viu a Lleida?? Caram! No ho sabia!

Estem d'acord amb els cargols, precisament dissabte me'n vaig fer un fart, a Lleida, fets pel millor cuines de cargols a la llauna del món: el meu cunyat.

Em perden els cargols, les cireres i la ORXATA!!!!!!

TENDER EPITHELIUM ha dit...

Les mirades per sobre l’espatlla (sobretot si van acompanyades de situar el nas més amunt del cap) és una de les coses que més aconsegueix treure’m de polleguera. Igual que la maleïda llei de Murphy, tot i que no aconsegueixo desempallegar-me’n!!! Per altra banda, discrepo absolutament sobre la ginebra (és més, la tònica no m’agrada sense Ginebra –i glaçons i molta moltíssima llima-llimona-). A les cuirasses m’hi he hagut d’anar acostumant, a força d’anar-hi xocant...per quant el llistat de les coses que ens Agraden?

vafalungo ha dit...

Francesc: És bona, oi? sí, millor no acostumar-s'hi. Una abraçada!

Laia: Em sembla que coincidim, doncs. B7s!

Què t'anava a dir: No m'he explicat bé: a mi els cargols NO m'agraden!! les cireres i la orxata sí.

Tender: El llistat de coses que m'agraden, el pots trobar aquí. Petons!