2.5.08

Viatges

A vegades tanco els ulls. I viatjo a tots els països als que no he estat. Encantadors de serps, maquinistes i trapezistes em donen la benvinguda. I no tinc por. Viatjo sense maletes ni reserves, i sense diccionaris de butxaca. En paisatges grocs, conec enigmàtics espantaocells que em parlen de la lluna, trobadors i ballarines que em conviden a sopar i submarinistes que em parlen del seu món de color blau. Durant aquests viatges, només plou quan fa massa calor, o quan estic massa trist. Escric postals que no necessiten segells i brindo per la descoberta. I quan obri els ulls sabré que he fet una pausa en el camí, però que m'esperen moltes més aventures.

4 comentaris:

Què t'anava a dir ha dit...

Quan obres els ulls també hi ha mil coses que valen la pena! :-)

vafalungo ha dit...

I tant que sí. És només que a vegades es viatja més lluny amb els ulls tancats. Però sense oblidar el que ens envolta, clar.

Daina ha dit...

m'encanten aquests viatges. m'hi convides?

vafalungo ha dit...

I tant, Daina! Viatjar ben acompanyat sempre és un plaer.