9.12.07

Ocurrencias

Canta,
triple salt immortal,
vull que soni sa fauna selènica.
(Antònia Font)


Ocurre que hay días en los que me levanto sin apenas haber tenido tiempo de soñar, tras una noche espantando fantasmas e indecisiones.
Ocurre que un paseo en bici, un café con aroma de tiempos mejores y una querencia compartida me alegran el día.
Ocurre que el protagonista de mi novela va al circo, y yo con él, y ambos volvemos a ser un niño.
Ocurre que las acróbatas y el lirismo de lo imposible logran dibujarnos una sonrisa y hacernos cantar; luego, nos inundamos de ternura.
Ocurre que hay días que son un milagro.

7.12.07

Recepta per a una tardor apagada

Avui anirem a ballar rumba;
demà escriuré una carta,
organitzaré l'armari i les balades,
llegiré a Tolstoi i a la Muriel Barbery;
i diumenge tornaré al circ,
a veure trapezistes i equilibristes,
poetes i pallassos.

Un bon còctel vitamínic per a afrontar aquesta tardor fosca i antipàtica.

6.12.07

Lunas de arena

Sueño
y me ahogo a veces
al amanecer.
Y al igual que tú, espero
sin saber qué espero.
Tal vez que mañana,
al despertar,
me hayan crecido
unas enormes alas blancas
y que no duelan
y que no tenga miedo.

(M. Dolors Millat)


La setmana passada la Dolors va presentar a l'Ateneu el seu llibre Lunas de arena. Els seus ex-alumnes no hi vam faltar. La sàvia mescla de poesia i fotografies ens transportà a través de conjures, certeses, comiats, prodigis, geometries i redempcions. El seu contagiós amor per la paraula escrita ens havia unit. No n'hi ha per menys. El miracle de les seves classes m'ha permès perfilar una mica qui sóc. Si fujo dels tòpics, si m'atreveixo, si em llenço a la piscina de la creació és, en part, gràcies al coixí de les seves ensenyances. Si he tornat a néixer és perquè em va donar les eines per aconseguir-ho. En acabar la presentació em va donar un últim consell. No l'oblido.
El millor dels èxits, Dolors, i que la fortuna et somrigui.

5.12.07

Cicatrius

La meva ànima està plena de cicatrius. De ferides superficials, de talls profunds i de rascades inoportunes. Són la mostra de les moltes guerres que he perdut i d'algunes batalles que he guanyat. D'esperances conquistades i de retirades a temps. La meva pell no oblida; els meus ulls, sí.
M'abraço i recordo, però segueixo a primera línia del front com un kamikaze emocional que no sap què busca.

30.11.07

Presentació en societat (The most beautiful nebot)

Que el ball no s'acabarà
fins que surti el sol l'endemà.
Que el ball no s'acabi mai,
que vull ballar amb tu durant tot l'any.
(La Troba Kung-Fú)










Senyores i senyors, aquesta preciositat és el Sergi, el més guapo de tots els nebots del món mundial el dia que va fer dos mesos. Com al seu tiet, li agrada dormir i queixar-se. Li va la marxa i aviat parlarà en lleidatà i francès. Espero, però, que no se li ocorri menjar cargols ni beure San Miguel.

29.11.07

Carta a Benedetti



Estimado Don Mario:

Hace ya algunos años cayó en mis manos su Buzón de Tiempo. Lo devoré. Y no sólo eso. Lloré. Reí. Me indigné. Y le sentí muy cercano. Logró que me emocionara con usted, que gritara con usted, que amara con usted. Me descubrió un mundo nuevo, y me hizo ser, en parte, quien soy. Me armó de dignidad y de humanidad, que aprendí que no tienen que darse la espalda. Todavía hoy necesito releerlo de vez en cuando para volver a sentir esa intensidad vital que desprende. Luego vino La Tregua, que me sorprendió, me deleitó y entendí que las cosas no siempre son lo que parecen. Y más tarde le descubrí como poeta. El amor, las mujeres y la vida me enseñaron a amar mejor. A amar la vida, a amar sus palabras. Terminó de romper viejos esquemas dentro mío. Chau numero tres, Corazón coraza, Asunción de ti, Una mujer desnuda y en lo oscuro o Rostro de vos son banda poética de mi vida, y me acompañarán allá donde vaya. Creo firmemente que nadie debería perdérselas, pero allá cada cual con su tiempo y sus opciones. No creo que haya mucha gente que no se identifique con No te salves, que no tenga ganas de dedicarle Desde los afectos a un amigo.
Debo decirle que es por usted (por usted y por Galeano) que Montevideo es, sin haber estado nunca, otra de mis ciudades, y Uruguay un país al que amo por haberles traído al mundo.

He leído esta mañana que era uno de los finalistas al premio Cervantes, que finalmente ha ganado el tambén querido Juan Gelman. Yo no creo mucho en los premios, y además usted ya ha ganado muchos. El más importante, la admiración de muchísimos que, como yo, hemos aprendido a querer el mundo a través de sus ojos. Pero desde este humilde lugar quisiera que lo hubiera ganado. Porque merece lo mejor. Y porque si alguna maravillosa casualidad lleva a alguien a leer la notícia y se encuentra con alguno de sus libros, si ese alguien lo abre y queda maravillado como lo quedé yo, aunque sea una sola persona, el mundo será un lugar mejor.

Muchísimas gracias Don Mario. Por sus palabras, por su valentía, por ser quien es y por estar.

Reciba un abrazo sincero.

Encara

Hi ha princeses que busquen el seu drac.
Fades espantades i sirenes de secà.
Musses invisibles i amazones sense montura.
Deeses en les que ja ningú no creu.
Bruixes sense escombra, vampiresses que donen sang.
Nereides marejades i estrelles apagades.
Roses presumides, Eva i Lilit, diablesses amb bon cor.
Valquíries sense força, sacerdotisses aburrides.
I entremig, el teu nom.

27.11.07

Confessions (I)

- Tinc certa tendència a deixar-me portar per la melancolia.
- Sóc molt despistat i altament propens a la confusió.
- Sovint estic a la lluna, i capto de la realitat apenes una porció distorsionada.
- Estic abonat a l'esperança i a la llei de Murphy.
- Sóc incapaç de renunciar a la dignitat tot i que l'orgull m'ha jugat males passades.
- Crec en la lògica de l'absurd.
- Sóc contradictori, i moltes vegades no m'entenc ni jo.
- He aprés a oblidar, però no m'he oblidat d'aprendre.
- Les casualitats, l'optimisme i el coixí són els déus que més venero.
- M'agraden els móns ficticis, segurament perque són molt més senzills.
- Imaginar, somniar i desitjar són els tres verbs que més conjugo.
- M'agrada recordar i que se'n recordin, mirar i que em mirin, escoltar i que m'escoltin, estimar i que m'estimin.
- Crec que vindran temps millors, però no m'arrepenteixo de casi res.
- No em rendeixo, però a vegades no sé per qui lluito.

23.11.07

Que si volo

Que si volo amb els ulls oberts
veig un miracle aquí, en cada passa
La Troba Kung-Fú






Des de la meva finestra imagino un paisatge desèrtic. El silenci selenita aturdeix els sentits. L'estiu sembla un somni impossible mentre les mans obliden el tacte del teu somriure. S'enfonsen les angoixes i la música, les idees s'evaporen, els estels s'espanten. Jo també.
Demà dibuixaré oliveres i gripaus.

20.11.07

Casa Verda


A la Casa Verda hi ha de tot:

Hi han sheriffs, ballarines i el Follet Tortuga.
S'hi menja formatge de cabra i s'hi juga a la sardina.
No s'hi dorm gaire, però s'hi dorm bé.
La fusta fa olor de cep, i el rellotge gira en sentit contrari.
Des d'allà es veu el mar, però està a la muntanya.
S'hi pot cantar, contar i trobar. De les tristors, òbviament, se'n fa fum.
S'hi comparteix nom i il·lusions, records i jerseis.
A la Casa Verda sempre hi som benvinguts.

15.11.07

Pretèrits imperfectes


Que si tú tienes un extraño dolor
yo te canto como lo puedes sacar
Por la boca con voz a trueno
tanto llanto, tanto vas tú a cantar
(Dusminguet)



No sempre em reconec.
Quan fa massa fred i tanco els ulls, invento miralls i laberints.
L'olor de la molsa em recomforta. Les ortigues no m'agraden.
Viatjo sovint al teatre fictici de la vida. Volo sense motor.
M'oblido de regar les plantes i em fa mandra planxar.
M'amago sota capes de fal·làcies, però encara no he après a mentir.

14.11.07

Palabras para

Dedicated to Sergi (xermaneta, ja sé que te la saps, però per a que no se t'oblidi cantar-li)

12.11.07

Tan sols un instant

Hi ha instants amargs, de mel, cronometrats i eterns.
N'hi ha d'irreals, d'aburrits, d'antics i de llunyans,
N'hi ha que callen, conforten, s'escolen, queden enrere.
N'hi ha de bruts, previsibles, embriagats i valents.

Però són tan sols un instant.

3.11.07

Una lágrima caerá en la arena?


Aló, patojos, qué onda? vieran que recién mañana se celebran las votaciones en Guate, verdad? Ni modo, ahí les cuento que ando bien preocupado, pues. Fíjense que uno de los dos candidatos es el hijoelagranputa del general Pérez Molina, del PP (Partido Patriota), que estuvo destacado en el triangulo Ixil a principios de los ochenta, donde se produjeron algunas de las peores carnicerías de lo que algunos llaman el silenciado genocidio chapín.
No es que los señores de la UNE sean santo de mi devoción, púchica, ni mucho menos, pero por lo menos no pretenden reforzar la aplicación la pena de muerte bajo el lema Mano dura, entre otras lindezas.
El que durante un tiempito fue mi país, que me robó el corazón y me asombró, me recuerda, una vez más, que el paraíso y el infierno se dan la mano con demasiada frecuencia.
Que las lágrimas que hemos derramado por el país de la eterna primavera fructifiquen y hagan crecer las ilusiones y las sonrisas que se merecen.
Se me cuidan, pues.

Actualización: No tengan pena, mis cuates, con más del ochenta por ciento del voto escrutado (20.15 hora chapina) parece que el monstruo no asoma la cabeza. Aunque por poco: 51% a 49%. ¿Quedará sólo en una pesadilla?

1.11.07

Dame una A

Autòmata, abraçada, astúcia, abonyegar, alga, astronomia, abric, agredolç, avi, acoblament, alliberar, actitud, atlàntic, armari, angelical, anònim, acròbata, alegria, atracció, agraïment, artifici, adjectiu, amic, afició, agradar, agulla, àtom, albercoc, amoral, avui, arbre, alfombra, al·legoria, aposta, aliment, agost, auspici, alquimia, annex, aeroplà, alba, atleta, aborígen, amor, allunyar, anècdota, afectiu, autobús, altiplà, amulet, angle, ala, aproximació, atzar, alberg, aprenentatge, aquarel·la, aranya, aconsellar, aspirina, absència, amnistia, apòstrof, associació, alopècia, atmòsfera, atreviment, avellana, abstracte, acordió.

Quina és la vostra A?

27.10.07

Si fos (I)

Si fos llibre seria El libro de los abrazos.
Si fos personatge seria el geni de Les mil i una nits.
Si fos país seria Surinam.
Si fos dibuix animat seria Lucky Luke.
Si fos un heroi seria l'Obèlix.
Si fos grec seria Ulisses.
Si fos pel·lícula seria Un lugar en el mundo.
Si fos barri seria Gràcia.
Si fos paisatge seria Semuc Champey.
Si fos viatge seria la panamericana.
Si fos dança seria una rumba.
Si fos vehicle seria tramvia.
Si fos escriptor seria Benedetti.
Si fos droga seria cafeïna.
Si fos animal seria girafa.
Si fos cançó seria San Cristóbal.
Si fos foguera seria de Sant Joan.
Si fos menjar seria un formatge.
Si fos un instant seria una carícia.

Però segueixo sense saber qui sóc.

25.10.07

Classe de cuina

A la nevera cal guardar-hi els ingredients que formen part de la vida: es conserven, però s'han d'utilitzar abans no caduquin.
Mantenir els records al congelador: intactes, freds, perden el gust agredolç que els defineix. Utilitzar només en cas d'emergència.
A foc lent, les il·lusions: s'han de coure sense pressa, barrejant-se de tant en tant, fins que la seva olor ens impregni.
Al forn, les passions: per a que el misteri tingui lloc.
Hi afegim un polsim d'alegria i ho salpebrem de casualitats.

Servir amb un acompanyament de complicitat.
Imprescindible un vi que faci perdre l'enteniment.
Si queda gana, consultar la carta de postres.

Qui s'apunta a dinar?

17.10.07

Epístola (a modo de disculpa)











Estimada sra. Creatividad:

Permítame dirigirle estas palabras a modo de disculpa. Sé que en los últimos meses no le he dedicado el tiempo que merecía. Me he visto obligado a gastar mis energías en complacer otras obligaciones. Pero tras ayudar a encauzar fuerzas ajenas a encontrar su destino, reemprendo hoy el camino que, espero, me lleve de nuevo a su lado. Sabe que la he tenido siempre presente. Y que, incluso en la distancia de la hoja en blanco, no he dejado de pensar en usted.
Me consta que sabe de la fe que le profeso y no dudo que valorará mi devoción como sincera. Estoy seguro que juntos lograremos grandes cosas. Es por ello que me pongo a su entera disposición y renuevo mis votos para con usted.

Siempre suyo, reciba un fuerte abrazo.

13.10.07

100

Un centenar d'hores robades a la nit,
de llibres que m'acompanyen,
de persones que han caminat al meu costat,
de vegades que he tornat a néixer,
d'instants que valen per tota una vida,
d'esperances tossudes,
de mentides que no diré,
de cançons que m'abriguen,
d'onades que s'estavellen contra el mur dels records,
de joguines oblidades,
d'impostures desvetllades,
d'illes desertes que m'esperen,
d'apostes perdudes,
d'abraçades pendents.

Un centenar de paraules que inventaria per alegrar-te la tarda.

9.10.07

Despertador


Arreglar matins espessos
no és de bon fer.
Els llençols i les lleganyes en un complot,
mentre, a fora, els núvols ploren
amb veu de son.
(La Carrau)




El despertador i jo no som bons amics. Té la mania de despertar-me a crits, que ja de per sí seria prou greu, però és que a més ho fa quan estic disfrutant del millor dels somnis, o abans que el meu cos s'hagi recuperat del tot. No content amb això, alguna vegada que confiava en la seva puntualitat m'ha fallat i m'ha fet quedar malament. Com un guardià inflexible m'arrenca dels braços de Morfeu i em planta a aquesta realitat boja i absurda. I m'impedeix la dolça sensació de despertar-me poc a poc, amb suavitat, aterrant entre penombres, en aquell límit difús en el que la ficció onírica i la real s'enllacen i s'abracen en un comiat emotiu. Per això tenen gust a glòria els dies en els que puc dormir alliberat de les cadenes horàries, en els que puc ordenar els pensaments i nostàlgies abans de posar-los en marxa. Sí, m'agrada dormir, i què?