Arreglar matins espessos
Els llençols i les lleganyes en un complot,
mentre, a fora, els núvols ploren
amb veu de son.
(La Carrau)
El despertador i jo no som bons amics. Té la mania de despertar-me a crits, que ja de per sí seria prou greu, però és que a més ho fa quan estic disfrutant del millor dels somnis, o abans que el meu cos s'hagi recuperat del tot. No content amb això, alguna vegada que confiava en la seva puntualitat m'ha fallat i m'ha fet quedar malament. Com un guardià inflexible m'arrenca dels braços de Morfeu i em planta a aquesta realitat boja i absurda. I m'impedeix la dolça sensació de despertar-me poc a poc, amb suavitat, aterrant entre penombres, en aquell límit difús en el que la ficció onírica i la real s'enllacen i s'abracen en un comiat emotiu. Per això tenen gust a glòria els dies en els que puc dormir alliberat de les cadenes horàries, en els que puc ordenar els pensaments i nostàlgies abans de posar-los en marxa. Sí, m'agrada dormir, i què?
7 comentaris:
y yo. que lo he entendido casi tot.
petons.
Bien por los dormilones! Mueran los despertadores! Y vivan las chefs que entienden con tanta facilidad!
Petons!
La verdad que escribir en catalan, no sé pero casi lo entiendo tot como claudia. Cla... que mezclo francés y español... yo también soy una dormilona y odio los despertadores aunque el diseño del te tu web me encantada con esas orejas de Mickey Mouse...
Petonets
Bienvenida a estos lares, Cruela. No te fíes de la apariencia del dspertador: por muy buena persona que parezca, te aseguro que cuando se pone a hacer ruido por la mañana no hay quien lo aguante!
D'adolescent, quan em feien estar a les 7:30 a la parada de l'autocar, sempre pensava que volia com un tiquet d'autobús que valgués per una hora més de son, que s'incertés al despertador, i te la concedís.
Sap si les fabriquen ara que ja hem entrat al segon mil·leni?
En desconec l'existència, però aquest si que seria un gran invent, sens dubte! Si té idea de com fer-ne el patentem i ens fem d'or (per poder comprar molts tiquets d'aquests!).
Espero que hagi superat aquesta part traumàtica de l'adolescència. Aquestes tortures (ser tan aviat a la parada d'autobús) no té nom.
Jajaja...Lo entendí casi tot, pero no pude ver la imagen. Me encantaría tener un despertador así, por muy malo que sea!!!
Petons.
Publica un comentari a l'entrada