Un centenar d'hores robades a la nit,
de llibres que m'acompanyen,
de persones que han caminat al meu costat,
de vegades que he tornat a néixer,
d'instants que valen per tota una vida,
d'esperances tossudes,
de mentides que no diré,
de cançons que m'abriguen,
d'onades que s'estavellen contra el mur dels records,
de joguines oblidades,
d'impostures desvetllades,
d'illes desertes que m'esperen,
d'apostes perdudes,
d'abraçades pendents.
Un centenar de paraules que inventaria per alegrar-te la tarda.
I la tia Pepa li'n darem un tall
Fa 4 mesos
4 comentaris:
Que bonic... desconec a qui van dedicades aquestes dolçes paraules, però ha de ser un/a gran afortunat/da.
Suposo que, en el fons, pretenia ser com un diàleg amb mi mateix sobre el que m'envolta. Com si, de cop, un s'adonés que hi ha algú mirant el mateix mar, i que totes aquestes reflexions deixen de tenir importància si no poden, com a mínim, dibuixar un somriure a qui tenim al costat.
Per tant, si s'ha de dedicar a algú, imagino que serà per a les nereides.
Però, de fet, no van dedicades a ningú en concret. Que la cançó és per qui la canti, i la guitarra és per qui la toqui diuen els trobadors, i ho subscric: són per tot aquell/a que les vulgui fer seves.
Oh, jo me les havia fet meves!
És taaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan maco el Sergi!
Avui ens ha visitat!
És tot un homenet.
Centenars d'enhorabones.
Sens dubte, el Sergi és el nebot més guapo de tots els nebots del món mundial.
Centenars de litres de baba que em cau quan el veig.
Publica un comentari a l'entrada