Si fos llibre seria El libro de los abrazos.
Si fos personatge seria el geni de Les mil i una nits.
Si fos país seria Surinam.
Si fos dibuix animat seria Lucky Luke.
Si fos un heroi seria l'Obèlix.
Si fos grec seria Ulisses.
Si fos pel·lícula seria Un lugar en el mundo.
Si fos barri seria Gràcia.
Si fos paisatge seria Semuc Champey.
Si fos viatge seria la panamericana.
Si fos dança seria una rumba.
Si fos vehicle seria tramvia.
Si fos escriptor seria Benedetti.
Si fos droga seria cafeïna.
Si fos animal seria girafa.
Si fos cançó seria San Cristóbal.
Si fos foguera seria de Sant Joan.
Si fos menjar seria un formatge.
Si fos un instant seria una carícia.
Però segueixo sense saber qui sóc.
I la tia Pepa li'n darem un tall
Fa 4 mesos
8 comentaris:
Si fossis cançó, hauries estat tu qui hagués escoltat al mateix San Cristoal i m'hagués posat la pell de gallina.
Lindísimas anotaciones siempre y bellísimo idioma el que maneja. ¡Qué envidia sana de bilingüismo!
jo continuaré sent lluna, per il·luminar el món de la nit i les ànimes perdudes.
tot i que de vegades també trobo a faltar el sol...
Potser no saps qui ets... però hi ha algú que realment ho sapiga això?
muaks
Proudemax: Es tracta d'una gran cançó, sens dubte. Y así voy, que lo pierdo todo, asustado de tanto amar. La meva pell de gallina en sentir-la i en recordar-la és inevitable. Una de les millors cúmboes de la millor època Dusminguet. O això digueren.
Mitxirrika: Lo que sí es lindo es su visita: ¡todo un placer tenerla por acá! Las palabras andan y se ponen el disfraz del idioma que mejor les sienta, pero no deja de ser una máscara. Por suerte, la música, los besos y las sonrisas siguen sin necesitar de diccionarios.
LLuNa: No deixis de ser-ho, segur que la teva llum ens guia i ens transporta en la direcció encertada.
No sé si ningú sap qui és, però un que em mirava des del mirall m'ho preguntava amb massa insistència.
Petons!
Doncs digues-li a aquest del mirall... que no tingui pressa per descobrir-ho, que aquestes coses es van coneixent mica en mica, si és que s'arriben a conèixer mai del tot ;)
I el més divertit és el camí, no el resultat. El camí que et porta a descobrir-ho està ple de misteris i màgia...
(K)
Moltes gràcies per les petjades que has deixat al meu blog. Paraules així t'encoratgen i et fan somriure en pensar com de `bonic és comprovar una vegada més que a la fi tots ens movem per sensibilitats que tan difícils són d'expressar a fora i tan fácils i normals ací.
M'he passejat pe ca teua i m'ha agradat molt com escrius i el que escrius, també les afinitats, dusminguet, la rumba ... jo si fos animal també seria girafa (m'he quedat sorprés amb això, no hi ha molta gent que digues que vol ser-ho:) ) i parlant de ser , crec que si sapiguérem que som no seríem res, perquè som tantes coses com moments i sensacions :) si em permets, jo també m'he pres la llicència d'enllaçar-te :)
Si fos hombre sería tú.
LLuNa: Em sembla que hauré de tenir una conversa seriosa amb el mirall. Últimament reflexa imatges accelerades, borroses i distorsionades. Per sort els misteris del camí els assaboreixo jo i no el del mirall.
Joan: Tot un plaer i un honor la teva visita i el teu enllaç. I sí, som tantes coses com moments i emocions. I tant. Tot i que també trobo que som "allò que fem per a canviar el que som". Visca les girafes i sigues benvingut a aquesta que també és casa teva.
Claudia: tocado y hundido!
Publica un comentari a l'entrada