Aspirar els borrissols de pols que deixen els records oblidats. Fregar les taques de melangia enganxada al coixí. Escombrar les pors que transiten pel passadís. Endreçar les il·lusions rebregades. Planxar les ofrenes innecessàries per tal de tenir-les a punt en cas d'emergència. Baixar al mercat per comprar els ingredients amb els que cuinarem la salsa de la vida. Ventilar els sentits adormilats. Sí, demà toca fer dissabte.
15 comentaris:
no havia fet mai un dissabte com aquest però potser sí que també m'apuntaré a fer-ne.
deus quedar com nou, oi?
bon cap de setmana!
Aquest dissabte hauria de fer-se cada matí al aixecar-se i cada vespre abans d'anar a dormir... però això ja és demanar massa tenint en compte que ja costa fer-ho el dia que "toca".
Són aquelles coses que fan mandra perquè volen temps, dedicació i un bon exercici de consciència. Però precisament són les més importants de fer.
M'agrada... m'agrada molt, de veritat!
una abraçada!
I és que fer dissabte dóna vida també oi...
Com diu la iruNa, fa mandra i a vegades costa trobar el moment, però de tant en tant una bona neteja i obrir finestres, fa sentir millor!
ets un crack :)
Els teus consells m'agraden molt. Creus que donaria resultat trasplantar la tristesa en un test i no regar-la en tot l'hivern? Un petó que faci pessigolles al nas com un plomall ;))
i dimarts es pot fer dimarts? ...
Mar: Prova-ho i veuràs que repetiràs! Bon cap de setmana per a tu també! :)
IruNa: Requereixen temps, però havíem dit que el temps que invertim en nosaltres és el que millor s'aprofita, oi? Una abraçada!
Cesc: Sí, també dona vida. Salut!
Francesc: Sí, d'això es tracta, de sentir-se millor. Una abraçada!
Fada: Rega aquesta tristesa trasplantada, però ofega-la d'alegria i de tendresa. Veuràs que quan li surtin les flors seran lluminoses i somriuran. Petons!
Daina: Dimarts es fa dimarts, clar que sí. :)
Ja ens aniria bé a tots fer cada dia dissabte. Bon consell el teu.
Una abraçada.
hola, ja has fet dissabte?
per mi, el més dificil és eliminar el borrissols dels records... m'agafa una alèrgia ploranera que em deixa feta pols... prefereixo cuinar il.lusió...
un somriure i un petó!
Curiosament, quan faig dissabte, i ja que no requereix massa la meva concentració, acostumo a fer dissabtes d'aquests: a pensar i posar coses en ordre mentalment. No sempre me'n surto eh, però si més no, reflexiono... :-)
que pràctic fer dissabte de tant en tant... més que n'hauríem de fer!
Ei!
Jo porto fent dissate els últims quinze dies (o dos mesos).
Per cert: hola!
I per cert: que fort que la meva amiga et reconegués... em va sorprendre tant com a tu!
Acostumo fer dissabte sobint, però al cap de pocs dies ja torno a tenir aquestes pors que transiten pel passadis... Prometo que la pròxima vivenda que esculli no tindrà passadis! :)
un abona neteja, sí senyor
Avui em toca fer dissabte a mi. He escollit un dissabte de tramuntana, perquè sigui més pur l'aire que porta aquest oxigen tan necessari per respirar, ventilar,desmelangiar. Salut!!!
Publica un comentari a l'entrada