Per un moment vaig creure que volava sobre l'esquena d'un drac alat. Dels que treuen foc pels queixals i espanten cavallers arrogants i princeses presumides. Però no. Atravesso núvols i turbulències, sí, però amb prou feines entreveig el nord. La muntanya russa sense cinturó de seguretat ha iniciat un nou descens a l'infern. Segur que després d'un parell de voltes i d'escopir adrenalina tornaré a respirar l'aire pur de les oportunitats desaprofitades. Mentrestant, però, toca admirar la bellesa del precipici.
I la tia Pepa li'n darem un tall
Fa 4 mesos
13 comentaris:
Després de la tempesta ve la calma. Tranquil...
val, admiram la bellesa però no caigues, eh! ;)
admira, volia dir, admira.
Les oportunitats mai són desaprofitades...
Sempre s'en treu alguna cosa de les situacions... La que potser convenia en aquell moment, no es igual que la que convè ara, però com que es mira el passat sembla desaprofitat, i no pas!
:-)
Buf!! Però vigila que la bellesa del precipici no t'arrossegui massa enllà. Petons.
Fins i tot els mals moments porten a llocs on pots admirar la bellessa.
Quan tornis a respirar l'aire pur no notaràs ni les cames, però la sensació d'alleujament serà brutal. Mentrestant, gaudirem del paisatge ni que sigui una semi caiguda en picat.Ptns.
Rita: Sí, tot són cicles. Petons!
Nimue: Procuraré no sentir les sirenes, :P
Eli: Segurament amb el temps ho veuré diferent, però ara i aquí... Petons!
Fada: Procuraré no deixar-me arrossegar, doncs. B7s!
Cesc: Sí, tot té sempre el seu cantó positiu. :)
Laia: Una mica d'alleujament em vindria de meravella, ara mateix.
el precipici... val la pena sobrevolar-lo, amb ala delta, parapent o paracaigudes... el que tu vulguis!!
un somriure!
És important que sapigues trobar coses boniques fins en un precipici :)
almenys sap admirar el precipici, això és un gran què!
Mentres siguis capaç d'admirar la bellesa del precipici i no et deixis endur per les turbulències, ja ho tens tot guanyat. La vida està feta de moments, moments en què creus volar i tocar el cel i moments en què et veus submergit al vell mig de l'infern.
M'ha agradat molt la frase "tornaré a respirar l'aire pur de les oportunitats desaprofitades"... sempre hi ha alguna frase dels teus posts que em fascina!
Una abraçada i espero que ben aviat puguis tornar a veure el nord i cordar-te el cinturó de seguretat!
Bufffffff: Volarem, doncs! :)
Bajoqueta: Això sempre, en un precipici o dins d'un armari, tant és.
Estrip: Sí, almenys per aquí anem bé. :)
IruNa: Procurarem que les turbulències ens deixin tranquils, doncs! Ptons!
Publica un comentari a l'entrada