28.7.08

Un polsim de coriandre

Feia temps que les meves tardes d'estiu no tenien gust de coriandre. De somriures extenuats i de pedalades infinites. Encara queden molts monstres per derrotar, però avui han guanyat els bons. Una d'aquestes nits tinc la intenció de somiar. En una girafa que em convida a menjar croquetes, en aplaudiments sota la pluja, en un tren que no se'n va fins que hi puges tu i en la cançó amb la que em demanaries per ballar. I despertaré amb ganes de creure que no ets només una il·lusió.
Avui sóc fum, i tanco els ulls.

16 comentaris:

bajoqueta ha dit...

Segur que si ho vols pots somiar tot el que vulguis.

Rita ha dit...

Dream, dream, dream... :)
Petons

nimue ha dit...

doncs tens uns somnis ben bonics. Diuen que en algun lloc ja són realitat. B7s!

Anònim ha dit...

il·lusions per a fer realitat no?

una abraçada
(i fins la propera!)

fada ha dit...

Ets ben especial! La majoria de la gent somia trens que no poden agafar. El teu és un tren que t'espera... carregat de somnis ;)

Anònim ha dit...

Tanca els ulls, els somnis també es fan realitat :)

Anònim ha dit...

avui, la meva tarda ha tingut gust a amistats retrobades!! un gust molt agradable!!

somiar... quin gran plaer! a més, perque puguin fer-ser realitat els somnis primer han d'existir, no?

tanca els ulls i il.lusiona't amb els somnis que t'acompanyen!

Anna ha dit...

coriandre...quins records, quina nostàlgia...

saps que potser torno a marxar a principis de l'any què ve??

et mantinc informat...

una abraçada!

vafalungo ha dit...

Bajoqueta: Sí, els somnis no tenen els límits que ens solem autoimposar nosaltres, per sort. Una abraçada!

Rita: Això faré! Petons!

Nimue: Hauré de buscar aquest lloc, doncs. B7s!

Daina: I tant, per a aquesta realitat que está loca de remate. Una abraçada i sí, fins la propera!

Fada: Sí, el meu tren és força especial. Hi cabem tots, i ens porta allà on vulguem. B7s!

Cesc: Els tancaré, a veure si és veritat. :)

Bufffff:Sí, primer cal somiar, després tota la resta. Visca les amistats retrobades, doncs!

Anna: Oh, te'n tornes al país del Coriandre? Sí, tingue'm informat! Una abraçada!

Laia ha dit...

Potser un dia d'aquests t'espero a l'andana. Ptns.

TENDER EPITHELIUM ha dit...

vigila no cridis gaire alt les muses dels somnis...quan s'instal·len a la coixinera no les podràs fer marxar mai...

la meva tarda ha tingut gust de sèsam, gingebre i d'altres espècies llunyanes....però el coriandre és màgic...ja ho deus saber, oi? :))

vafalungo ha dit...

Laia: Ens trobarem allà, doncs! Petons!

Tender: Espero no espantar a les muses i que m'acompanyin moolt de temps! Sí, el coriandre és màgic, i tant! B7s!

Què t'anava a dir ha dit...

Hola... només tinc una cosa a dir: seria capaç de menjar qualsevol cosa. Collons de mico, ulls de serp, pèls de gos... Però MAI CORIANDRE. És espantós!!

Tinc una mala experiència que em va passar a Portugal amb un bacallà al coriandre. Una mica més i vomito. Semblava bacallà submergit amb Fairy.

vafalungo ha dit...

Però, bona dona, estàs segura que el bacallà era al Coriandre? Té un gust que a vegades pot ser peculiar, sí, però si el regust era a Fairy em temo que no era culpa del coriandrum sativum, sinó d'algun altre ingredient que incorporava aquesta recepta bacallanesca. Si mai en tens l'oportunitat, prova un ceviche (amb mooolt de coriandre) amb una cerveseta ben fresca, i veuràs com la teva opinió canvia de cop. Una abraçada!

stel ha dit...

S'ha de somiar i molt! I si ja quan et despertes recordes el que has somiat, això és la monda!
Dolços somins d'estiu :)

vafalungo ha dit...

Sí, els somnis poden ser un bitllet cap al somriure. Dolços somnis per a tu també!