A la terra on es pon el sol els agrada ballar rumba. A mi també. Aquesta nit brindaré amb moscatell per a que la música no s'acabi i recordaré que fa uns anys, per aquestes dates, la lluna blava em va fer l'ullet a la platja de Vilanova. Des de llavors, els estels em somriuen sovint. La taula de l'alegria compartida es pararà de nou, i els aires de la vall més acollidora m'ompliran de complicitat i de comiats dissimulats. Abraçaré els companys de trajecte, i després obriré les portes cap a un futur en el que tot està per decidir.
I la tia Pepa li'n darem un tall
Fa 4 mesos
7 comentaris:
passa-t'ho molt bé! ahir t'esperava per acomiadar-te però devies estar fent una moritz en algun lloc ;)
brinda i balla i abraça i viu!
Que estigui per decidir ja és bo! les coses que ja estan decidides de vegades fan més por!
és que la platja de Vilanova... ja se sap... :)
Un post fresc, amb una barreja de nostàlgia, alegria, complicitat, esperança i il·lusió. Aix... ja m'hi he trobat!
Desitjo que aquesta nit hagi sigut tot el que esperaves i més, que els estels t'hagin regalat somriures encisadors!
Està be sentir els somriures dels estels, ells t'acompanyen arreu, no?
Molta sort en aquest futur que has obert!
Un somriure per compartir!
Un post molt optimista i positiu... Felicitats, que sempre sigui així! :)
Daina: En algun lloc on, de tant en tant, corres el risc de que et caigui una cervesa per sobre. :P
Cesc: Sí, quan no coneixem el final sempre és més interessant. Una abraçada!
Nimue: Sí, ja se sap. Lluna blava, Lammas i la platja de Vilanova. Algú dóna més?
Iruna: Els estels m'han omplert de complicitat i somriures, sí. Ha estat un bon cap de setmana. B7s!
Buffffff: Sí, oi? Moltes gràcies, un somriure i un petó de tornada!
Rita: A vegades no cal més que deixar-se encomanar per l'alegria dels qui t'envolten, i tot es més fàcil. Petons!
Publica un comentari a l'entrada