Jo, el que vull és viure intensament. No cent anys ni amb grans luxes, sinó sentint que cada instant que passa és un miracle irrepetible pel que donar les gràcies a la Deessa Fortuna.
Jo, el que vull és nedar en el mar de la il·lusió. Compartir el viatge submarí amb sirenes i nàufrags, amb esculls de coral i piranyes vegetarianes.
Jo, el que vull és no tenir por. Acceptar les derrotes i les victòries amb el mateix somriure i abraçar el contrincant, que solc ser jo mateix.
Jo, el que vull és desplegar les ales i ballar una rumba per sobre dels núvols. Preparar-me una infusió de menta i escriure-li un conte al meu nebot.
Jo, el que vull és ser vent, i acariciar-te.
I la tia Pepa li'n darem un tall
Fa 3 mesos
11 comentaris:
Si ho vols, ho tindràs! Ho sabràs trobar en tot, en les coses petites i en les més importants. Això hi és, si se sap veure.
Sort!
Escrius tant bé, tant!
Lo millor és no tenir por per poder fer-ho tot.
El més important és tenir clar el que un vol, ja és un primer pas! Després només queda lluitar per aconseguir-ho i sé que ho faràs.
M'ha fet molta gràcia això de les piranyes vegetarianes, m'has fet pensar en els taurons de la pel·lícula Buscando a Nemo.. jeje
Coincideixo amb tu en una cosa... jo també vull no tenir por i ser capaç d'abraçar el meu contrincant, que també sovint sóc jo mateixa.
Un post molt bonic Vafalungo!
una abraçada!
uee! doncs jo bàsicament vull el mateix! visquen les piranyes vegetarianes!
"Sentint que cada instant que passa és un miracle irrepetible". I pensar que a vegades ens amarguem o ens discutim o ens busquem problemes... Hauríem de penjar-nos aquesta màxima al mirall per veure-la cada matí. Petonets.
Jo comparteixo aquests "jo vull"!!
Una abraçada!
Vafalungo, un escrit boníssim, com sempre!!!
Si aconsegueixes acceptar les derrotes, dona'm la fòrmula màgica, que fa massa que la busco i no la trobo per enlloc... :)
Rita: Sí, cal afinar la vista, :P! B7s!
Cesc: Au, que encara em posaré vermell! Una abraçada!
Bajoqueta: Sí, lo millor sempre é svèncer la por. B7s!
IruNa: Sovint el pitjor enemic som nosaltres, i per arribar allà on volem no hi ha com aconseguir que no hi hagi murs que ens imposem sense sentit. Una abraçada!
Nimue: Visca! Per tot el que volem, doncs! :)
Fada: Sí, hauríem de rfecordar-ho més sovint. Petonets!
Buffffffff: Tots teus, doncs! :) Una abraçada.
Somiant la lluna: No existeixen les fòrmules màgiques, però sí que existeix la màgia per enfrontar el dia a dia. B7s!
sense paraules!! molt xulo el post :)
Moltes gràcies, Francesc! :)
Publica un comentari a l'entrada