El monstre dels ulls vermells

La bèstia immunda m'ha mirat fixament. Sense parpellejar, amb el seu ull envermellit. El monstre ferotge m'ha assetjat, sense descans. Torna-hi. Tremolor, nervis, por. Torna-hi. Crec que he repetit la meva actuació estel·lar uns deu milions de vegades. Però cal tenir en compte que no m'enfrontava a una càmera des que havia assistit de públic al Filiprim, i aquest cop era un pla curt durant més de mig minut. He aguantat estoicament les embranzides i les estocades de la fera. He hagut de posar-me una disfressa per a la que encara no sé si estic preparat. Sense salvavides, m'he llançat al mar i he començat a nedar. Per ara no m'ofego, però veig la meva illa força lluny. Coses més rares mos han de passar. I demà, l'oferta de la setmana, pagui'n dos i emporti-se'n tres. Això si abans no acaben amb mi.