La meva ànima està plena de cicatrius. De ferides superficials, de talls profunds i de rascades inoportunes. Són la mostra de les moltes guerres que he perdut i d'algunes batalles que he guanyat. D'esperances conquistades i de retirades a temps. La meva pell no oblida; els meus ulls, sí.M'abraço i recordo, però segueixo a primera línia del front com un kamikaze emocional que no sap què busca.
13 comentaris:
Porfa en espanol????
(no tengo enie... estas maquinas americanas...)
Les ferides estan a la memòria... i sempre queden allà, flotant entre els records. Però tens raó, també estan a l'ànima, a dins.
Crec que el millor... no és que desapareguin sinó que cicatritzin bé, perquè quan les vegis almenys en puguis aprendre.
No sé... suposo que parles per alguna cosa concreta que t'ha passat, però sigui el que sigui, ja saps... hi ha algunes ferides que només les cura el temps, i d'altres que no es curen mai. I les que fan més mal... són les internes, les que no es veuen.
Ànims, i molts petons des de Girona
En espanol:
Mi alma está llena de cicatrices. De heridas superficiales, de tajos profundos y de rascadas inoportunas. Son la señal de las muchas guerras que he perdido y de algunas batallas que he ganado. De esperanzas conquistadas y de retiradas a tiempo. Mi piel no olvida; mis ojos, sí.
Me abrazo y recuerdo, pero sigo en primera línea del frente como un kamikaze emocional que no sabe lo que busca.
Un abrazo, Svor.
Moltes gràcies, LLuNa.
Sí, les ferides de dins són les que més costen de curar. La majoria han cicatritzat bé, i com dius, m'han servit per aprendre'n. Però hi ha moments, en la lluita del dia a dia, en que un es perd i es pregunta si totes aquestes batalles valen la pena. Suposo que sí, però a vegades costa.
Una abraçada i molts petons agraïts desde la Vila de Sants.
Sempre és molt bonic el que dius. M'agrada molt llegir-te.
muak
em sona la història, em sonen les cicatrius. De tant en tant també em sent una mica kamikaze encara que sí que sé què busque.
Una abraçada.
LLuNa: Moltíssimes gràcies! M'encanta que passis per aquí i és un plaer que em llegeixis. Hi ha dies que comentaris així s'agraeixen especialment. Avui n'és un.
Un petó!
Nimue: Si et sents kamikaze però almenys saps el perquè (o què busques) ja tens molt guanyat. Espero trobar-ho (trobar-me) aviat.
Una abraçada
Gràcies guapo, un plaer passar per aquí :)
Mercromina, Vafa, mercromina.
I si et fa por tant de vermell, la cristalmina era una bona solució.
...la qüestió és buscar!
LLuNa: De res! M'alegro que t'agradi passejar per aquí. Aquesta també és casa teva, ja ho saps!
Proudemax: Ho provaré, però tinc entés que pica. (Clar que si pica, és que cura, no? i deixa marca?)
Srta "y": En eso estamos, senyoreta, en eso estamos. Sense mapa ni pistes de per on començar, però.
Avui tinc poc a dir però sí que et volia expressar que sóc aquí i que t'envio la més càlida de les abraçades per ajudar-te en el procés de guarir les teves ferides.
Petons!
Moltes gràcies, Shadow.
Amb aquest fred que fa venen la mar de bé les abraçades càlides!
Petons!
Publica un comentari a l'entrada