6.6.08

Roturas

Rompo una lanza a favor de la incertidumbre. Me niego a creer en esa farsa llamada estabilidad, y me delcaro acérrimo enemigo de la rutina. Prefiero soñar en la posibilidad antes que en el éxito, en el intento antes que en el desenlace. El pasado no es el inevitable destino de mi mañana, y espero que el aullido del tiempo apenas me rasguñe y no me hiera el alma. Veneraré de nuevo a la Diosa de la Duda y temblaré otra vez antes de abrazarte. Pero por si acaso, encenderé una vela a Santa Esperanza.

11 comentaris:

Rita ha dit...

Molt bonic! Quina meravella que et desitgen així... :)

nimue ha dit...

Jo he descobert que l'estabilitat no és incompatible amb trencar la rutina. I la veritat és que després de tant de temps d'inestabilitat i nomadisme militant, s'agraeix aquesta nove descoberta! Però vaja, que sí, que jo també li encenc l'espelma a aquesta santa a veure si funciona... ;)

fada ha dit...

Dubto, per tant existeixo. Amb els temps que corren, així està més al dia. Un petó?

proudemax ha dit...

Aquesta frase, és brutal: "El pasado no es el inevitable destino de mi mañana".

vafalungo ha dit...

Rita: Gràcies! :) Petons!

Nimue:Un gran descobriment, sens dubte! Ptonets!

Fada: El dubte és l'únc camí per trobar les certeses, diuen. Petons!

Proudemax:Potser és brutal, però en tot cas no és bruta. B7s!

miriam ha dit...

Preciós!! Vist així no sembla tan espantós això de viure en un mar de dubtes i de somnis llunyans i inabestables pels que lluitar.
Un petó

Anònim ha dit...

Encén l'espelma sempre ajuda...

la punta de mi lengua ha dit...

Tienes la habilidad de concentrar sensaciones y hacernos volar.
¡No te vayas!

vafalungo ha dit...

Audrey: Només és espantós i deixes que et faci por. Si t'atreveixes, no és tan terrible. Petons!

Cesc: L'encendré, gràcies! Salut!

La punta de mi lengua: Y tú tienes la habilidad, entre muchas otras, de sonrojarme. ¡Besos!

Overseas_Chef ha dit...

Estabilitat???? Que ...... es aixo?

F

vafalungo ha dit...

No ho sé, una cosa que he sentit a dir que la gent busca però mai no troba. Una abraçada!