El far de les oportunitats

El far de les oportunitats s'ha encès de nou. El coet que va en direcció a Saturn ha iniciat el compte enrere. Saramago m'ensenya que, en aquest món de covards, cal ser valents i salpar per buscar l'Illa Desconeguda. Al llarg del viatge potser trobaré tempestes i foscor, i qui sap si em marejaré. Des de dalt del temple del sol, hauré de sacrificar el cor i oferir-lo a deus inclements per a que els auguris em siguin favorables. Equilibrar la balança, llançar la moneda, baixar a l'estació buida, escoltar el silenci de l'error, valdrà la pena?

El tigre de Bengala

Un tigre de Bengala em visita sovint i fa un triple salt mortal abans de dedicar-me un somriure ple de complicitat. M'explica històries de terres llunyanes i de les feres terribles a les que s'enfronta. Jo sé que el meu tigre de Bengala no ha matat mai cap mosca, però deixo que escenifiqui com derrota al terrible cocodril de les dents llargues i a l'estruç de dos caps que mai no sap on va. El meu tigre de Bengala sempre em convida a sopar quan torna d'un dels seus viatges, i junts cuinem plats que no tenen nom i tastem gustos que encara no s'han descobert. No té passaport ni li fa cap falta. Va on vol, quan vol i com vol. Quan està molt de temps sense veure'm, m'envia postals i em diu que no pateixi, que encara hi ha molts llocs per descobrir i moltes aventures per viure, i que les podem viure junts. Sort en tinc, del meu tigre de Bengala.

Una vida?

La roba que porto no sempre és la que voldria.
Cuino amb els ingredients que no he triat jo.
El vi amb el que brindo no és el meu.
Habito els somnis de les fantasies que m'expliquen.
Ballo amb princeses que no són del meu reialme.
Busco mirades que no em busquen a mi.
Segueixo unes passes que no sé on van.
Al mapa que m'han ensenyat no hi surt el meu camí.
Els estels que cauen cumpleixen els desigs dels que m'envolten,
i el geni de la làmpara ha tancat la paradeta.
Visc una vida que no és la meva.
Però, a vegades, quan ningú no em veu, m'atreveixo a ser jo i deixo crèixer les ales que no tinc. I des de l'aire, planejo per sobre de la vida que no he viscut. I veig que allí també cometo errors i que molt poques coses tenen sentit. Llavors, penso que la vida no és sinó la persecució de l'instant que fuig i que mai no atrapem, com mai vivim del tot la vida que tenim planejada. Per sort.

Coses que no m'agraden

No m'agraden les presses ni llevar-me aviat; tenir fred, que m'enganyin, la intel·ligència desaprofitada, les mirades per sobre de l'espatlla, la por que ens paralitza, els trens que he perdut, els nemàtodes, les rebaixes, la ginebra, els crits, les corbates, els paradisos artificials, les armes, la premsa del cor, la llei de Murphy, conduir, que l'all es repeteixi, que s'oblidin els somnis, les cuirasses. I no m'agrada acostumar-me a les coses que no m'agraden.

Si és que existeix

A l'atenció del senyor Destí (si és que existeix):

Benvolgut,
M'agradaria que vostè i jo tinguèssim una conversa important. Trascendent. Seriosa. Fa temps que me l'escolto i em crec les seves promeses. I això que, estarà d'acord amb mi, sovint les seves indicacions són difícils d'interpretar. A vegades, amb prou feines són senyals de fum que s'esvaeixen amb el vent del dubte. Però, si és que existeix, ja sap que he procurat seguir el camí que m'ha marcat sense queixar-me ni alçar la veu. He sacrificat passats amb penya-segats comfortables i presents amb rutines engrescadores per anar al seu encontre, per l'esperança d'una futura trobada. I tot i que no perdo la il·lusió, abans de tornar a tancar els ulls m'agradaria pensar que encara val la pena creure i caminar.

Cada moment

Sovint oblido qui sóc. Llavors, obro l'armari i investigo. I hi trobo el vestit de pirata amb el que pretenc robar tresors impossibles, navegar pels mars de la passió i descobrir illes desconegudes i palmeres eternes. O el barret d'explorador amb el que vull localitzar ciutats amagades i alfabets indesxifrables que m'expliquin històries de pastors i princeses. A vegades també trobo les sabates de claqué, amb les que ballo i cremo els maleficis que la vida ens obliga a superar. Una mica amagat hi trobo el davantal amb el que m'atreveixo a preparar qualsevol recepta, sobretot si exigeixen ser cuinades en companyia i provoquen l'alegria del tast compartit. En alguna ocasió especial recorro al meu salvavides taronja, que evita que m'ofegui en el mar de la incomprensió i la desesperança. Però quan em trec la roba i em fico al llit, sense disfresses ni màscares, només la meva pell guarda el secret de la meva identitat.

¡Vámonos de mambo!

Perquè sempre hi ha portes per obrir i estels per contar, motius pels que brindar, complicitats per desvetllar. Perquè les coincidències i les abraçades ens esperen; perquè la pluja s'ha endut neguits i pors i el sol ens espera desvetllat mentre desfermem la tempesta que precedirà la calma; perquè el tren de la vida ens descobrirà paisatges insospitats i les il·lusions que ens acompanyen no dubten; perquè els somnis dansen i el ritme és contagiós, i perquè no cal cap motiu per perseguir l'alegria. Avui ens en anem de mambo.

Set

Tinc set. Set d'aventures increïbles i d'emocions noves. Vull saciar-me de passió, esprémer la vida per a treure'n tot el suc i embriagar-me amb intensitat. Vull provar l'elixir de la felicitat, la poció màgica que té gust de menta i encén els sentits. Vull trobar el manantial on neixen les il·lusions, descobrir la font enmig del desert, el pou dels desitjos. Alçar la copa que conté el gust amarg del temps i brindar per les oportunitats que ens esperen. Tastar el contingut de la bota on madura el fruit de la terra, engolir les tempestes, absorvir les onades i beure per calmar l'ànsia d'estar viu.

Carta a Galeano

Estimado Eduardo:

Han pasado ya algunos días desde que viniste a Barcelona a presentar Espejos, la última maravilla por ti cometida. Desde hace tiempo soñaba tener la oportunidad de escucharte, de verte, y de poderte agradecer todas y cada una de tus palabras. Las descubrí hace ya muchos años, un poco por casualidad, como casi todas las cosas importantes que suceden en esta vida loca y jodida. Y me enseñaron a abrazar este mundo y a sus muchas maravillas, a ver y a sentir, a creer y a amar. Y siempre quise agradecerte que escribieras lo que yo no habría sabido decir para mostrar lo que quería expresar, que me hicieras sentir que no estaba solo, que lograras que creyera que merecía la pena. Y si me he atrevido a ser quien soy, a seguir mi propio camino y a soñar despierto es, en gran parte, por lo que tus palabras y tu alma me han enseñado. Sin que lo sepas, has sido compañero de viaje en muchísimas aventuras y en alguna que otra desventura, y tu capacidad para asombrarme no ha conocido límites. El lunes 21, después de emocionarme con tu voz y tu presencia, con tu último sueño y con la increíble sabiduría de tus palabras, que no dejan de acariciar y sorprender, por fin pude saludarte. Fuimos muchos los que nos acercamos y poco el tiempo, pero espero que no olvides que cometiste el imperdonable delito de llenarnos de ilusión y de la más linda de las locuras, la que hace que el bicho humano ame y abrace. Y que el abrazo que te pude dar en persona, como los que antes me habías regalado a través de tus libros, no se me van a borrar jamás.

Viatges

A vegades tanco els ulls. I viatjo a tots els països als que no he estat. Encantadors de serps, maquinistes i trapezistes em donen la benvinguda. I no tinc por. Viatjo sense maletes ni reserves, i sense diccionaris de butxaca. En paisatges grocs, conec enigmàtics espantaocells que em parlen de la lluna, trobadors i ballarines que em conviden a sopar i submarinistes que em parlen del seu món de color blau. Durant aquests viatges, només plou quan fa massa calor, o quan estic massa trist. Escric postals que no necessiten segells i brindo per la descoberta. I quan obri els ulls sabré que he fet una pausa en el camí, però que m'esperen moltes més aventures.

Despertares

Sueño que me sumerjo en el recuerdo de tus palabras y llego tarde a la oportunidad que no me diste. Volarán mis manos en busca de los pasos que perdí por el camino, pero ando con los ojos asustados. De mis cenizas surgiré sin derramar caricias, emprenderé el vuelo hacia el futuro y esperaré a otra piedra, para tropezar de nuevo. Luego, despertaré.