Aquest cap de setmana m'ha arribat una breu insinuació estival. El concert del Carles Belda n'ha tingut part de culpa. Amanit amb un envelat de Festa Major. M'he adonat que trobo a faltar (més del que pensava) aquests vespres inacabables, aquesta fresca que invita a seure en una terrassa i fer una cervesa mentre les coincidències prenen cos. Dies en els que la música i la llum alegren el dia. La vida al carrer, on tot és possible i tot té sentit. El foc purificador de Sant Joan encara és lluny, però. I abans no arribi encara falten moltes llunes. Que arribi l'estiu!
12 comentaris:
Paciencia amigo!! Que el invierno no cle tus huesos y que las esperanzas ardan en tu alma. Pronto llegará y entonces la cerveza estará esperándote en tu terraza y quién sabe, tal vez alguien ya la esté tomando...
Besos
Sil
Me armo de paciencia, qué remedio! Mientras, abrigo mis anhelos y maldigo el tiempo que no exprimo. Pero tienes razón, pronto me esperará mi terraza.
Besos!
sí!!!!!! que arribe ja l'estiu!!!!!!
Jo de l'estiu trobo a faltar les festes majors. Són l'ànima de cada poble!
Petons ;)
Nimue: Que arribi ja! No hi ha cap manera per a que arribi més aviat? o millor, per a que el temps que falta passi més depressa? Aix...
LLuNa: Visca les festes majors! Són un punt de trobada, d'alegria compartida, de lluita contra la rutina.
Petons!
Jo amb que arribi la primavera ja en tinc prou...i que aleshores poquet a poquet vagi donant pas a l'estiu. Tinc ganes de solet!!!
Siii l'estiu és genial, les festes majors als pobles, la música de sempre, a l'aire lliure... et trobes gent que fa temps que no veus... quins records, estic amb tu!! Que arribi l'estiu!
Digues-m'ho a mi, que fa gairebe 10 anys que em perdo les festes de Gracia o de La Merce. Pero algun dia fotre el camp de la Siberia i m'arribara l'estiu a mi tambe.
Esta man~ana un rayo de sol ha aprovechado un hueco en las nubes y entre dos edificios para escaparse. Al darme de lleno en la cara me ha inmovilizado; era xasi como una caricia.
(No hi ha res com que t'acaronin de bon mati)
Por cierto, para los/as lectores/as del Vafalungo que no han estado en una fiesta mayor de Catalunya, he de decir que las recomiendo. Antes eran una buena ocasion para encontrar pareja (especialmente en los pueblos) y ahora son uno de los eventos sociales mas importantes, tanto para jovenes como para no tan jovenes.
http://es.wikipedia.org/wiki/Ball_de_diables
jo del que tinc ganes és que al gener faci fred i que la caloreta arribi poc a poc, que no és normal això que les platges estiguin plenes a mitjans de gener!
i veus, del que també hi ha ganes és de l'ambient de festa major!
Stel, alla on jo visc no hi ha una arribada gradual de la caloreta. De fet pots morir d'hipotermia a finals de maig (pregunta-li al Vafalungo el fred que fa per Sant Joan). "Gracies" a aquest entrenament, vaig passejar-me un cop per Girona en maniga curta mentre la resta de la gent portava abrics de llana (es una sensacio molt curiosa, forc,a interessant).
Un raig de sol sempre s'agraeix.
Audrey: La sensació de notar que cada dia s'allarga una mica més és genial. Que arribi la primavera, i després, l'estiu!
Sense fer soroll: Sí, l'aire lliure, la gent, i tant, visca l'estiu!
Overseas_chef: I tant que tornaràs. La Mercè no val gaire la pena, però ai, les festes de Gràcia, malgrat la gentada que hi arriba a anar, si te les coneixes i saps on has d'anar són del millor que tenim per aquestes contrades. Que bé aquest solet que t'acarona! I bé, és que una mica estrany sí que va ser passar tant i tant de fred el solstici d'estiu, però és que a la teva terra hi ha tantes coses estranyes...
Stel: En realitat, més que pel fred, és per la llum. I mira que a mi la nit m'agrada, però això que es faci fosc tan aviat, no sé, no em convenç. Ah, i amb això crec que hi estem tots d'acord: Visca la festa major!
Publica un comentari a l'entrada