21.5.08

El tigre de Bengala

Un tigre de Bengala em visita sovint i fa un triple salt mortal abans de dedicar-me un somriure ple de complicitat. M'explica històries de terres llunyanes i de les feres terribles a les que s'enfronta. Jo sé que el meu tigre de Bengala no ha matat mai cap mosca, però deixo que escenifiqui com derrota al terrible cocodril de les dents llargues i a l'estruç de dos caps que mai no sap on va. El meu tigre de Bengala sempre em convida a sopar quan torna d'un dels seus viatges, i junts cuinem plats que no tenen nom i tastem gustos que encara no s'han descobert. No té passaport ni li fa cap falta. Va on vol, quan vol i com vol. Quan està molt de temps sense veure'm, m'envia postals i em diu que no pateixi, que encara hi ha molts llocs per descobrir i moltes aventures per viure, i que les podem viure junts. Sort en tinc, del meu tigre de Bengala.

3 comentaris:

nimue ha dit...

ooooh!!! ja ho crec que tens sort!! un tigre de Bengala...

vafalungo ha dit...

Sí que tinc sort, Nimue, sí. El meu tigre de Bengala és molt especial. B7s!

Què t'anava a dir ha dit...

Una metàfora molt xula...