Un tigre de Bengala em visita sovint i fa un triple salt mortal abans de dedicar-me un somriure ple de complicitat. M'explica històries de terres llunyanes i de les feres terribles a les que s'enfronta. Jo sé que el meu tigre de Bengala no ha matat mai cap mosca, però deixo que escenifiqui com derrota al terrible cocodril de les dents llargues i a l'estruç de dos caps que mai no sap on va. El meu tigre de Bengala sempre em convida a sopar quan torna d'un dels seus viatges, i junts cuinem plats que no tenen nom i tastem gustos que encara no s'han descobert. No té passaport ni li fa cap falta. Va on vol, quan vol i com vol. Quan està molt de temps sense veure'm, m'envia postals i em diu que no pateixi, que encara hi ha molts llocs per descobrir i moltes aventures per viure, i que les podem viure junts. Sort en tinc, del meu tigre de Bengala.
Marta
Fa 5 mesos
3 comentaris:
ooooh!!! ja ho crec que tens sort!! un tigre de Bengala...
Sí que tinc sort, Nimue, sí. El meu tigre de Bengala és molt especial. B7s!
Una metàfora molt xula...
Publica un comentari a l'entrada