A vegades sóc un home de paper. Busco paraules que m'omplin de sentit. Quan he cregut trobar-les, les corregeixo, les canvio, en busco de millors. A vegades sóc una pàgina en blanc. El silenci pot ser una pàgina en blanc. A vegades el traç de la tinta és tant lleu que amb prou feines desxifro què sóc. A vegades faig tan mala lletra que ni jo no m'entenc. A vegades sóc un home de paper, i tremolo amb el vent, però vull omplir-me d'aventures i poesia, de fotografies i il·lustracions. A vegades em rebrego i res no té sentit. Quan ploro se m'esborren les lletres de les pàgines ja passades. A vegades sóc un home de paper. I les ficcions més absurdes em semblen miralls. Passejo al costat d'herois i malèvols advocats, de perdedors avorrits i de cronopis. Quan sóc un home de paper. Si mai trobo una dona de paper, em convertiré en gripau. Si mai trobo una bruixa de paper, em convertiré en xocolatina. Si mai trobo a Ulisses em convertiré en mar de paper. Quan sóc un home de paper, desvetllo misteris i somric. Però només a vegades, quan sóc un home de paper.
10 comentaris:
hi ha una peli que crec que t'agradarà molt sret Vafalungo... segurament ja l'has vist o potser no... la peli es diu DELICATESEN (no recordo si amb una "s" o amb dos "ss")...
La vaig veure fa molts anys, srta, i té raó, potser ja aniria sent hora de tornar-la a recuperar.
Doncs si a vegades ets un home de paper i saps descriure tan bé els teus sentiments, haurien d'abundar més els homes de paper en aquest món tan superficial on ens ha tocat viure! Amunt el paper i no deixis mai d'escriure i d'omplir posts i més posts... Un petó
Y si te encuentras en un bar castizo de la capital, ron en mano, ron en otra mano, risas, añoranzas chapinas, renovaciones actuales y una cámara de fotos, en qué tipo de hombre te convertirás?
La respuesta: proximamente desde madrid. Yeah!
Molts petonets y una abraçada. Se diu com si, no? jajaja
L'home de paper és fantàstic... no l'arruguis mai!
Aquests dies he estat absent... i ara estic en època d'exàmens, a part de coses encara més desagradables... espero poder-te llegir cada dia, perquè és una delícia.
Petons
Shadow:Amunt! A vegades, si cal, també sé ser superficial! No, si per escriure no serà. Petons.
Claudia: Lo sabremos pronto! Qué ganas! Petonets i una abraçada! ;P
LLuNa: Espero que superis els examens i les altres molèsties desagradables. Aquí seguirem, per quan puguis i tinguis una estona.
Petons i sort!
oh! quin gran home de paper ple d'històries genials...
una abraçada!
No sé si és gaire gran, jo diria que deu rondar el metre setanta-sis, i de corpulència normal, ni massa escanyolit ni massa sobredimensionat... ;P
D'altres coses no ho sé, però d'històries en té unes quantes per explicar.
Una abraçada!
Jo, vui ser una dona de paper.
Petons
Oh, però pensa que llavors em convertiré en gripau!
Benvinguda, nosotras mismas, i si vols ser dona de paper aquí és casa teva!
Petons
Publica un comentari a l'entrada