17.9.07

No te mientas pa escapar


El Senyor Cordills. Compañero, maestro y guía espiritual de mi infancia. Entre muchas otras cosas, me enseñó que no hacen falta palabras para contar historias. Pero que hay que sentirlas. Y que las ataduras que uno lleve encima nunca deben ser un obstáculo.
Con muchos años de retraso: moltes gràcies, Senyor Cordills!

7 comentaris:

proudemax ha dit...

És la titella més entranyable que he vist mai.
Les meves reverències pel Senyor Cordills.

vafalungo ha dit...

Estic segur que, allà on sigui, al Senyor Cordills se li ha dibuixat un somriure.

Svor ha dit...

A veces es un atajo mentirse pa escapar... Darse cuento de ello implica un ejercicio arduo de enfrentamiento pero un paso ganado en madurez. No es fácil, claro... lo otro tampoco... por que entonces optamos por la mascara?

vafalungo ha dit...

Las máscaras permiten jugar a ser alguien distinto, a esquivar miedos y certezas. Pero llega un día que no nos reconocemos en el espejo. Y la máscara ya no es nuestro maquillaje, ya forma parte de nuestra piel. Si viéramos nuestro verdadero reflejo, ¿viviríamos mejor? No tengo respuesta.

© Claudia, la chef ha dit...

Tenéis que ver Fanny y Alexander. SIN DUDA. Ahí encontrarás las respuestas, vafis...

Besos.

Anònim ha dit...

Fa tant de temps d'aixo... Encara recordo aquells dies quan la programacio de la tele comenc,ava a la tarda...
Potser no fa massa anys, pero si molt de temps, tot ha canviat tant i tan rapidament...
F

vafalungo ha dit...

Clau: Buscaré las respuestas en Bergman tan pronto como pueda, gracias!

F: Sí que canvia tot ràpidament, avui seria impossible trobar al Senyor Cordills malgrat que hi hagin molts més canals de tota mena. En el fons és una sort que el puguèssim disfrutar. A vegades, per creure en la màgia no calen sinó uns cordills i una història ben explicada.