Vinc a ser el paper que ve a ser
la disfressa del cos.
La mentida que es creu
quan algú s'enrecorda de mi.
(Clara Andrés)
Encara no plou. Però la mirada del maquinista ja és de tardor. De castanyes i fulles seques. D'ombres llargues i d'inicis. Ens posarem l'abric i caminarem a poc a poc. I quan tinguem fred, ens abraçarem.
(Foto: Patricia C.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada