25.4.08

Setmanes de mel i de gel


Dies que no s'acaben. El sol ens banya de llum mentre la veu de qui m'ha ensenyat a fer caminar les paraules i a abraçar la vida em ressona encara dins. Dies de salutacions i sorpreses, de roses marcides i de germans noruecs que ens fan ballar al seu ritme deliciós. Dies de crits i de complicitats. De purificacions i brindis. I de croquetes, evidentment. De cargols i cargolets, de certàmens i absències. De terra ferma i dedicatòries. Dies de ressaca i de virus vençuts. D'astrolabis i de roures. De llops i de llegendes. Dies que no tanquen la porta.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

i això és bo o dolent?

nimue ha dit...

dies de sol i platja! :)

Què t'anava a dir ha dit...

Li falta una capa de mel
Li falta una banda sonora, a aquesta mirada d'oliva i de gel...

Revisa el títol del teu post. D'on t'has inspirat? ;-)

Laia ha dit...

S'ha d'aprofitar la llum en aquests dies tan intensos.Però també reservar un temps per al descans de la ment. Definitivament, m'encanta el sol, la llum i la primavera!!!!! Ptns.

Laia ha dit...

Per cert, el cap de 7mana del 23 de maig vigila amb els caragols, les ressaques i la terra ferma. T'ho diu una que és originària de ponent.

fada ha dit...

Els dies que no tanquen la porta són els millors: continuem vivint-los en els somnis i ens despertem amb la porta encara oberta per deixar passar tota la llum, tot el sol, tot el que la vida ens porti.

TENDER EPITHELIUM ha dit...

I quan et trobes que cada dia que vius has de tancar portes¿? Per sort, les finestres m'empenyen contra corrents d'aire fresc i olorós, com el teu gel cobert de mel...

vafalungo ha dit...

Daina: No és ni bo ni dolent, és un somriure dibuixat a la sorra de la platja que espera la seva onada, és un ball a punt de començar, és un estel a punt de concedir un desig. És una oportunitat que ningú no sap en què es convertirà.

Nimue: Sí, dies de llum, de capvespres i de no tenir pressa. Petons!

Què t'anava a dir: Ho saps gairebé millor que jo matex, d'on m'he inspirat, em sembla. És que aquesta gent de ses illes, inspiradors, ho són.

Laia: Em temo que el 23 no hi podré ser, però si, em sembla que els que viuen a la Terra de la Boira s'ho passaran força bé. B7s!

Fada: Que la vida no deixi mai de portar-nos llum i sol, i que els somnis ens despertin amb un somriure als llavis! Petons!

Tender:Si les portes es tanquen, obrim finestres i balcons, i si el dia es tanca, que s'obri la nit. Petonets!

Sil.* ha dit...

VAFA!!! Tenía tiempo sin venir, por lo que te pido disculpas!! Solo quería dejarte un saludo, un abrazo y también un beso!!

Y además, desearte FELIZ DÍA de los TRABAJADORES!!

Sil.*

vafalungo ha dit...

Pasa cuando quieras y puedas, ya sabes que eres muy bienvenida! Besos!