Marta
Fa 5 mesos
4.4.08
Sóc donant
Sóc donant de paraules d'emergència i d'abraçades sense fre de mà.
Sóc un gripau espantat que fuig de les granotes que volen ser princeses.
Sóc un revolt invisible, un jeroglífic sense codi.
Sóc el que espera els impossibles, tot i haver perdut la fe.
Sóc el calaix sense mitjons, el bolígraf sense tinta.
Sóc el que recull les cendres d'aquell que no he sabut ser.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Quina activitat creativa després d'uns quants dies aclaparat amb Whitman! Ahir ens feies somriure, avui ens emociones. M'encanta aquest estil teu d'escriure amb oracions curtes i intenses. Gairebé màximes. Està bé que siguis tantes coses i que n'hi hagi de tan contradictòries. Així segur que agrades a tothom per una banda o per una altra.
Em quedo amb el bolígraf sense tinta, perquè així gaudiré dels teus escrits. Ep! No t'oblidis de recarregar-lo;-)Un petó ben gros.
Sí, una mica contradictori sí que ho sóc, sí. El recarregaré. Un altre petó ben gros per a tu, Fada!
M'ha encantat! Això de les cendres del que no has sabut ser m'ha acabat d'agafar! A cuidar-se!
Yo creo dulce VAFA, que en realidad eres tu mismo y eso, es lo que te hace ser quien recoge las cenizas de aquel que no haz sabido ser. Aunque recoger sus cenizas de alguna manera significa reconocerse a si mismo.
Como siempre: ES UN PLACER EMPALAGARME CON TU INFINITA DULZURA
Besos!!
Sil
Simplement preciós!!! Enhorabona per l'escrit, això d'abraçades sense fre de mà molt bonic... :)
Sense fer soroll: Me n'alegro! Una abraçada! :)
Sil: No siempre lo consigo, pero sí, intento reconocerme. Besos!
Somiant la lluna: Una abraçada sense fre de mà per a tu, doncs!
Només una cosa: http://www.jordievole.com/
(entrada 2 d'abril).
El moment de la setmana!!!
Buenas... (comentario para No siempre)
No siempre.... todo eso.
Pero algunas veces dejo de ser yo, para entregarme al que no espera nada... Reposar en esa tranquilidad de saber vivir con lo minimo... Saber que somos instrumentos para mejorar el dia del otro...
Vafalungo, ets un dels primers blocs que vaig visitar i trobo a faltar quan no hi ets. Per mi, ets una ànima amiga, un savi de l'escriptura. Una abraçada
(t'he trobat a faltar!!)
Gràcies per la teva generositat...m'he sentit identificada amb les "abraçades sense fre de mà". El que més em costa és que després l'assegurança cobreixi els desperfectes...almenys a mi...
Què t'anava a dir: Oh, quina enveja que em feu tots els que hi vau poder anar!
Svor: Ojalá este instrumento sirva y, además, haga sonar música celestial. Besos!
Shadow: Ja saps que aquesta és també casa teva, oi? Una abraçada!
Tender: Ui,les asseguradores ja fa temps que no em volen ni agafar el telèfon. Prefereixen declarar-me sinistre total i donar-me per impossible, em sembla...
Publica un comentari a l'entrada