9.4.08

What if



Sovint oblidem que vivim una de les infinites vides possibles. El camí, les decisions, els moments que hem triat ens han portat a aquest punt de la via. Al costat, ben aprop, queden els universos paral·lels. I si m'hagués atrevit a fer-li el petó? I si hagués creuat el carrer un minut abans? I si hagués pronunciat les paraules encertades? I si no hagués aprés dels meus errors? I si n'hagués comés encara més?
No hi ha respostes vàlides. No podem sinó tornar a equivocar-nos, seguir pensant que hauríem d'haver agafat el tren que se'ns ha escapat. O que hauríem d'esperar al següent. No sé (ni sé si vull saber) si existeix alguna cosa que s'assembli al destí, però per ara haurem d'esperar quina és la propera estació d'aquest viatge estrany i segurament erroni, però fascinant i meravellós.
Gaudirem del paisatge i brindarem pels passatgers que ens vulguin acompanyar. Voleu pujar?

10 comentaris:

Audrey ha dit...

I tant que vull pujar. Últimament no sé que em passa però m'apunto a tots els bombardejos possibles!
I estic d'acord amb tu, jo també vull que arribi l'estiu, amb les cervesetes a la platja, els banys de sol, la roba de colors, dormir amb la finestra oberta i treure els peus de sota del llençol!
Un petó

fada ha dit...

On es compren els bitllets? Equivocar-se és la sal de la vida, si no quin avorriment!

Eli ha dit...

Cada dia passa un tren...
si l'agafes o no... doncs segur que és el destí....
Però en cada decisió... encertada o no... ens estem forjant aquest destí, i ens estem forjant com a persones...
Jo sempre crec, que tot i que les decisions que prenc a la meva vida no siguin correctes, si jo les he pres ja ho son encertades per mi.....
Aqui esta la historia, aprendre dels errors, si cal, i aixecar-se tantes vegades, com caiguis a terra....
Així es la vida!!!
Carpe Diem

nimue ha dit...

jo no vull tornar a equivocar-me. Ni t'imagines com n'estic de cansada...

vafalungo ha dit...

Audrey: Oh, apunta't! :) Visca l'estiu i visca aquests bombardejos als que t'apuntes!

Fada: Ui, no calen bitllets, només ganes de viatjar, és l'únic comprovant que val. Una mica d'avorriment alguna vegada, que fes parella amb alguna decisió encertada tampoc no vindria malament, però. Petons!

Eli: Sí, així és la vida, oi? I tens raó, al final, no hi ha decisions equivocades. Una abraçada!

Nimue: Jo tampoc no vull equivocar-me, però ja que sembla que és inevitable, almenys haurem de procurar aprendre'n, no? Ptonets!

Srta "Y" ha dit...

tots al tren sret vafalungo!!!... per cert, avui hi ha una proposta que potser li agrada... miri el post del meu bloc!

Srta "Y" ha dit...

perdó... volia dir al meu "blog"... acabo llegir la campanya "anti bloc"!

vafalungo ha dit...

Tots al tren, senyoreta! Em sembla que arribo tard a la seva proposta. Llàstima.

proudemax ha dit...

És clar que sí que hi volem pujar, apreciat Vafalungo.

Sempre amb locomotora, eh?

I pensi que de vegades l'error és no equivocar-se.

Anònim ha dit...

nosaltres fem el nostre destí amb totes aquestes decisions que prenem...

torno a ser per aquí :)